Entre les funcions tradicionals de l’autoritat està la de fer pedagogia; pedagogia de civisme, de responsabilitat, de coneixement i d’acompliment de les lleis. No és una qüestió de paternalisme, ans el contrari, és fomentar i exemplificar la responsabilitat ciutadana per a facilitar la convivència i les accions de ciutadans i empreses amb el respecte a les normes. Des de fa unes dècades podem observar un creixent procés de infantilització social, els darrers anys aquest procés s’ha agreujat amb la pandèmia; la crisi energètica amb la manipulació del coneixement ( o és desconeixement?) del funcionament dels mercats globalitzats ha estat un pas més en aquest procés de conversió de la societat en un parc infantil permanent. Amb uns “infants” ensinistrats i embrutits. Tanmateix, ocasions no manquen per a que les autoritats actuessin a la inversa: estimulant la maduresa; o sigui atiant la capacitat de raonament, la crítica i l’acció responsable. Si un ministre no compleix les seves obligacions fiscals, el seu partit i els seus companys de partit l’encimbellen per haver dimitit de les seves funcions un any després de que s’iniciés l’expedient sancionador! Tenien l’ocasió d’explicar a la ciutadania les lleis tributàries, aclarir les casuístiques i els dubtes (que deuen existir si el ministre del ram no encerta a interpretar-los correctament) per a que tothom actuï amb responsabilitat en el compliment de les seves obligacions tributàries. No ho han fet. El cas del treballador peruà víctima d’una piràmide de subcontractes, coaccionat per treballar convalescent d’una operació, sense alta mèdica i sense cobertura sanitària seria un cas de figura en el que les autoritats i en especial el cap de Govern, podien haver fet pedagogia de les obligacions (legals) de cadascú dels intervinents en un obra de construcció. “L’actual cap de Govern, que va ser ministre de l’Interior durant el govern de Toni Martí, no pot ignorar les seves responsabilitats com a promotor-empresari titular del centre de treball. Espot tenia, i continua tenint mentre sigui cap de Govern, una doble responsabilitat en l’obra del seu xalet a Engordany: com a ‘promotor-empresari titular’ i com a cap de l’executiu” Des de Govern no s’ha negat que el treballador (en situació al·legal) hagi treballat al mega-xalet que està construint el senyor Xavier Espot Zamora. He pogut llegir en aquest diari com s’ha valorat aquesta situació des de l’executiu: tirant pilotes fora. “Espot per fer les obres va contractar una empresa”. I “aquesta era la responsable de contractar altres empreses o treballadors” (…) “es va fer tot en els termes de la legalitat de com s’ha de fer una contractació per fer obres”.. Doncs NO! El senyor Espot, o sigui el promotor, segons la Llei de la seguretat i la salut en el treball i el Reglament de seguretat i de protecció de la salut en les obres de construcció, és l’empresari titular del centre de treball. Les seves obligacions estan abastament definides a l’article 4 del reglament esmentat. No pot emparar-se, ni amagar-se darrera l’empresari principal – l’empresa que va contractar- i desentendre’s de tot el que passa al seu ‘centre de treball’, que són les obres del seu xalet. Si ha delegat –com prescriu la normativa- en un tècnic competent (independent del contractista) serà aquest el que haurà de vigilar que l’obra es realitza complint la normativa. L’actual cap de Govern, que va ser ministre de l’Interior durant el govern de Toni Martí, no pot ignorar les seves responsabilitats com a promotor-empresari titular del centre de treball. Les excuses de ‘fonts de l’executiu’ no són res més que desinformació sobre les lleis i normes vigents i les obligacions de cadascú. Espot tenia, i continua tenint mentre sigui cap de Govern, una doble responsabilitat en l’obra del seu xalet a Engordany: com a ‘promotor-empresari titular’ i com a cap de l’executiu. No ha complert en cap d’elles, ja que no ha exigit al contractista (ni com a promotor, ni com a autoritat) el compliment del que la llei tipifica com infracció molt greu: adscriure treballadors a llocs de treball que tinguin unes condicions incompatibles amb les característiques personals conegudes o situacions transitòries que no responen a les exigències psíquiques i físiques del lloc de treball. Altra ocasió perduda de fer pedagogia i de no encoratjar a que els promotors ignorin les seves responsabilitats. De no ser que Espot prefereixi uns ciutadans ensinistrats i embrutits que combreguin amb rodes de molí.
