Una representació del consistori i dels ranxers de Vidreres vam pujar a la Massana. L’agermanament és una oportunitat per treballar plegats. Volem promoure dels nostres plats típics, l’escudella de Sant Antoni de la Massana i el ranxo de Vidreres, que se serveix el dimarts de Carnaval.
Com voleu promocionar aquestes receptes?
Tenim l’objectiu de presentar una candidatura a la Unesco perquè reconegui les sopes tradicionals, com l’escudella i el ranxo, com a patrimoni immaterial de la humanitat.
Des de quan treballeu en el projecte?
Ja fa uns quants anys que mantinc contactes amb el comú de la Massana i n’havíem parlat amb l’anterior cònsol major, David Baró.
Quin camí caldrà seguir ara per obtenir aquest reconeixement?
Encara hem de fer molta feina. El més important és posar en contacte les colles que organitzen les escudellades, perquè són els qui coneixen millor les receptes i la història d’aquestes festes populars. No tindria sentit presentar una candidatura sense la complicitat i la participació dels escudellaires. És imprescindible que es facin seu el projecte.
Hi ha predisposició de les autoritats andorranes per tirar endavant aquest projecte?
I tant! Ho he pogut comprovar en converses amb la cònsol major de la Massana, Olga Molné, i amb la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva.
Quin és l’origen històric del ranxo de Vidreres?
Antigament era una festa en què els veïns amb més recursos del poble repartien menjar als qui no podien tenir un plat calent a taula cada dia.
Quantes racions de sopa es reparteixen cada any?
Unes 8.000 racions, i som un poble de més de 8.000 habitants!
Deu venir molta gent de fora…
Sí. Ve molta gent dels municipis que hi ha a la vora, com Lloret de Mar, de Platja d’Aro, de Sant Feliu de Guíxols, de Palamós, de Riudellots de la Selva… però també tenim visitants que pugen cada any de Barcelona i de poblacions més llunyanes.
És la primera vegada que puja a Andorra?
No! Quan era petit hi pujàvem sovint amb els pares a fer excursions a la muntanya. Més tard hi vaig aprendre a esquiar. M’agrada molt pujar de tant en tant a les pistes, sobretot a Pal i Arinsal.
