La traducció és de Josep Enric Dallerès. El llibre recull les vivències d’una família, però també una història de lluita per una vida millor i la importància dels orígens en la identitat de les persones. Un relat –personal i intransferible– que és també la història de molts andorrans que van emigrar però que han conservat, de generació en generació, una vinculació amb el país. L’autora, Simone Torres, neta de Valentí Torres, cabaler de casa Pal emigrat a França a començament del segle XX, va néixer l’any 1941 a Albi, on els pares s’havien refugiat quan les tropes del Tercer Reich van creuar la línia de demarcació i van ocupar Besiers, on vivien. Des de ben joveneta, després de la guerra, va passar, any rere any, les vacances a la Cortinada, a cal Pal, on encara vivia el seu oncle Anton. Actualment viu al nord de França, prop d’on resideixen els seus fills i nets i des d’on els ha anat explicant les seves vivències d’andorrana emigrada. Aquesta emigració va tenir conseqüències importants en l’evolució de posterior de la història andorrana del segle passat. Hi havia l’aspecte econòmic ja que l’emigració era una part important del desenvolupament del país, en tornar part dels ingressos aconseguits a l’estranger a Andorra. Més importants encara van ser les conseqüències polítiques, ja que la presència d’andorrans a les zones urbanes i industrials de França o d’Espanya va tenir una gran influència en el procés de formació de les seves opinions polítiques. Ja sigui a Besiers o a Barcelona, un nombre significatiu d’andorrans entrava en contacte diàriament amb el moviment obrer i les fàbriques, el sindicalisme, la lluita de classes, els mitjans de comunicació de masses i les ideologies polítiques de l’Europa del primer terç del segle XX. La duresa de les condicions de vida pel clima i per una economia agrària pràcticament de subsistència va comportar un procés de despoblació que es prolongaria fins ben entrada la dècada dels anys 30.
