Trobada per la Constitució

Els exconsellers encarregats d’aprovar la Constitució ara fa 30 anys es van tornar a retrobar a Casa de la Vall en un acte commemoratiu de la fita. No van faltar les fotografies de rigor ni tampoc la tocada de campana com si es donés el tret de sortida a la sessió que va servir per aprovar el text al Consell General, un 2 de febrer d’ara fa tres dècades. Una trobada –més aviat informal– que va servir per posar la mirada en el passat al mateix temps que es manté l’atenció en el futur. “Es poden introduir canvis sempre que hi hagi un consens suficient perquè siguin viables des d’un punt de vista d’estabilitat política”, va explicar ahir Ladislau Baró, un dels exconsellers de l’època, que, conjuntament amb Jordi Mas, va posar en valor totes les fites que s’han assolit, les quals no es podrien haver materialitzat sense l’aprovació de la Carta Magna. De fet, la síndica general, Roser Suñé, va agrair “la tasca que vàreu fer, una feina que ha anat avançant i evolucionant amb les generacions posteriors”.

En aquest sentit, l’exconseller Jordi Mas va destacar que el fet que enguany es compleixin 30 anys sense haver modificat el text suposa tot un “rècord”. “El 1993 érem tots una pinya; 30 anys sense canvis vol dir que la Constitució està molt ben feta”, va defensar l’exconseller encampadà. Baró va assegurar que, justament, els principals reptes que ocupen actualment l’agenda són elements més vinculats al creixement econòmic o a la inversió estrangera i no tant a elements que requeririen una reforma constitucional, com podrien ser l’avortament o el sistema electoral. “Un text com la Constitució mai complau el conjunt de tota la ciutadania, però cal pensar que cal un consens similar al que es va fer durant el procés constituent”, va dir Baró, que va apuntar que “per sort o per desgràcia és una Constitució rígida [calen dues terceres parts del Consell i un referèndum], costa molt de modificar en totes les seves parts”.

Així i tot, el polític lauredià va reconèixer que si bé l’actual text ha “resistit bé el pas del temps i continua sent una eina que assegura pluralisme polític, drets fonamentals i representació territorial”, també va afirmar que “tot és millorable”. Ara per ara, però, encara aguanta.