L’FC Andorra, però, si mirem els números –sempre freds– només ha sumat cinc punts dels darrers 21 en joc i, per tant, només ha aconseguit una victòria –a casa davant l’Oviedo– en els darrers set compromisos de lliga. “No crec que, darrerament, estigui més reivindicatiu ja que sempre he prioritzat el procés i la manera i perquè crec que, malgrat els darrers resultats, fem moltes coses bé”. En aquest sentit va destacar que “de vegades perdem una mica la perspectiva. Ens trobem rivals que es tanquen, acabem d’arribar a la categoria i sempre costa, però estem amb 32 punts i som desens. Estic tranquil perquè el meu equip és molt bo i seguim generant molt durant els partits”. Per això mateix, Sarabia va insistir que no hi ha preocupació tot i sumar poc als darrers partits perquè “ja vam viure algun moment semblant la temporada passada i és cert que la meva obligació és ser exigent però intentar que l’equip s’enfoqui en tot allò que és positiu”. Tot i la fidelitat a una idea i el convenciment que el camí és correcte, fa gairebé dos mesos que l’Andorra no guanya lluny de l’Estadi Nacional. Va ser a Eivissa (0-1) el passat 28 de novembre amb gol de Bakis: “Curiosament, aquell dia va ser dels que menys vam merèixer la victòria” va apuntar Sarabia. És per això i perquè, decisions arbitrals a banda, cada una de les deu derrotes a la lliga es van encaixar per motius diferents, molt poques per no haver jugat bé i cap per haver traït l’ADN. Però una de les casuístiques que van treure l’equip del partit en la darrera derrota, la de l’Albacete, va ser la consulta al videoarbitratge.
PROU DE VAR
Les lamentacions del tècnic tricolor dilluns es van fer virals i van tenir un impacte i un ressó que “espero, almenys, que la repercusió que han tingut les declaracions serveixi perquè es doni una volta a l’ús d’una eina com el VAR”, va apuntar. En qualsevol cas, Sarabia, un pèl resignat, va deixar clar que “ja em fa mandra seguir parlant d’això i de les decisions arbitrals que, és evident, que ho volen fer bé però no estem tenint gens de sort darrerament”. En certa manera és el missatge que l’entrenador acostuma a transmetre al grup; centrar els esforços sempre en tot allò que es pot controlar.
