La cònsol major, Rosa Gili, ha assegurat que les cinc modificacions del POUP que s’han aprovat aquest dijous, sense el suport de la minoria, s’han estudiat de forma exhaustiva i des del vessant jurídic perquè siguin possibles. La principal, i que ja s’havia avançat en nombroses ocasions anteriors és la que fa referència al fet d’alliberar el 50% del sòl de les parcel·les sense construir perquè siguin d’ús públic. De fet, Gili ha remarcat que “si es juga amb les torres, es pot arribar fins al 64%”. Així mateix, un dels canvis principals que s’ha plantejat i que ajudarà a poder tenir i disposar d’aquests espais verds – que es pretén que estiguin propers al Prat del Roure – és la forma que tindran les torres. Fins ara la base era molt més ampla i, la part alta, més estreta, però, amb aquestes modificacions, tota l’estructura tindrà la mateixa volumetria. “Volem unificar els espais perquè tothom pugui gaudir d’un espai gran”, ha remarcat Gili. L’objectiu és, com s’ha assenyalat en nombroses ocasions, convertir la zona en un pulmó verd, “equivalent al Parc Central d’Andorra la Vella, si s’aconsegueix el que busquem”. Aquesta aprovació que s’ha dut a terme, per a Gili significa que “estem ben encaminats”. La cònsol ha explicat que jurídicament s’ha hagut de treballar molt per poder encabir totes les modificacions que s’han pactat amb els propietaris. Sobretot, perquè la nomenclatura i la combinació que es proposa no s’ha plantejat mai al país. Concretament, el fet de tenir un espai públic de titularitat privada. Principalment, perquè els soterranis continuaran sent en la totalitat per als privats, mentre que la superfície serà el que es posarà a disposició de la corporació. La part tècnica és una altra cosa, però “ja estem molt a prop del final del procés”. Gili admet que, en el futur, “poden acabar havent-hi bastantes torres” al Clot d’Emprivat Durant el període d’exposició pública Gili ha admès que s’han entrat quatre al·legacions per diferents aspectes. Per exemple, qüestionant el procediment, “que tenim molt argumentat”. Alguns dels detalls que s’han exposat, d’altra banda, s’han contemplat al text final. Així mateix, també al reglament que contempla els drets i deures que les dues parts tindran en aquests espais verds que es generaran als baixos de les torres. D’altra banda, la cònsol ha recordat que hi havia hagut una pròrroga pel que fa als projectes entrats al comú “alguns els considerem caducats i altres, parats”. Diversos propietaris, però, tenen la voluntat de fer torres, “poden acabar havent-hi bastantes”. L’oposició, per la seva banda, s’ha abstingut en aquest punt, mostrant una vegada més els seus dubtes pel que fa a les modificacions que s’han plantejat. El conseller, Miquel Aleix, ha assenyalat que, principalment, els preocupa la part jurídica, com l’alliberació de terreny més important que es planteja. A més, ha remarcat la dificultat perquè totes les parts es posin d’acord, “si és així, nosaltres no podrem fer més que aplaudir-ho”. Però, de moment, la situació no acaba de convèncer als consellers taronja, que també dubten sobre el fet que les parcel·les verdes puguin quedar properes i les dificultats que això pot arribar a suposar. Respecte a aquests dubtes, Gili ha assegurat que “són legítims, estem fent un exercici nou”. Però ha remarcat que la tasca que s’està fent “està més que justificada, si no es rectificava, hauríem tingut unes torres immenses a canvi de voreres àmplies”. De fet, la principal concessió durant el procés que considera la cònsol que s’ha fet per part del comú és acceptar que el procediment no es comença des de zero. Que ja es tenia una base, amb torres construïdes, i que s’havia de treballar amb el que es tenia.
