Durant la primera jornada, celebrada al mes de maig, va quedar clar que la Constitució que es va crear fa 30 anys era millorable en molts aspectes. Aquest dimecres s’ha refermat que el sistema electoral és un d’ells, i també en més d’un sentit. Salazar ha puntualitzat que en el moment de tancar la Constitució “ja va generar dificultats en aquest tema, però es va decidir que el bé major era tenir-la i poder obrir-nos al món”. Tant de temps després, però, aquest motiu ja no és suficient, “potser ja estem una mica més madurs per poder començar a escollir fórmules que siguin més justes que les que tenim”. En aquest sentit, i basant-se en el seu coneixement de la Constitució andorrana, Mata s’ha llençat a remarcar algunes de les febleses que hi ha en aquest sentit i, sobretot, ha puntualitzat com millorar-les. La principal, per ell, seria la representació de les sensibilitats ideològiques de la societat. Això, en el cas del Principat, ha remarcat que significa “que hi hagués un pes no tan gran de les parròquies en la representació, i després que hi hagués una major representació proporcional”. 30 anys donen per a molt, per identificar aquestes mancances i, també, com ha indicat mata, “per veure què és el que es pot fer per millorar-la”. Parlant de representació, també s’ha tractat fins a quin punt el fet que únicament pugui votar la meitat de la població que resideix al país és just o, malgrat la redundància, representatiu. Salazar ho ha tingut clar, sense cap dubte. “Aquest sistema no representa la societat que viu a Andorra, que fa créixer aquest país, i per una qüestió de justícia entenem que hauríem de buscar fórmules que integrin més aquesta participació”. Mata s’ha endinsat més en les profunditats d’aquesta característica única i peculiar. Ha remarcat que “quan es parla de sufragi universal, sabem que ha tingut una evolució extraordinària, cent anys enrere les dones no podien votar, el que ha quedat com a restricció ha estat la nacionalitat”. “A la Unió Europea ja s’està obrint el vot a la residència, i jo penso que l’evolució va cap aquí, a no encotillar tant el dret al sufragi universal pel que fa a la nacionalitat”, ha remarcat Mata. I aquí s’obre una altra de les febleses de la Constitució. La nacionalitat no únicament com a dret al vot, sinó les dificultats i les condicions que es posen per a obtenir-la i que suposen tot un repte per a aquells que, remarcant, han de renunciar a la del seu origen per obtenir-la. “A la Unió Europea ja s’està obrint el vot a la residència, i jo penso que l’evolució va cap aquí, a no encotillar tant el dret al sufragi universal pel que fa a la nacionalitat”, ha indicat Mata, tornant a la possibilitat de votar. Que més que una possibilitat, és un dret que es treu a aquelles persones a les quals sí que se’ls exigeixen deures. No es tracta, segons s’ha indicat durant la jornada, d’atorgar ni dret al vot ni nacionalitat sense sentit. Caldria establir criteris, “els requisits per aconseguir el dret al sufragi actiu i passiu, no només votar, sinó també poder presentar-se políticament”, ha puntualitzat Mata. Un canvi que Salazar ha vist més lluny que prop, “a l’inici de la legislatura vam proposar una modificació de la llei electoral i no vam tenir suport de ningú, per tant, entenem que som els únics que volem un sistema electoral que, al nostre entendre, seria més just”. Un sistema electoral, que hauria de passar per la possibilitat, també, d’obrir les portes a les dobles nacionalitats. Aquest podria ser un primer pas, tot i que també queda, sembla ser, lluny de les esperances socialdemòcrates. Mata ha remarcat que els requisits per adquirir la nacionalitat andorrana “són complicats”, i que permetre una doble “facilitaria l’adquisició”. Una possibilitat seria fer-ho amb determinats països, com es fa a altres estats. Però, per a això, caldria revisar a fons la Constitució i de moment, Salazar ho veu més bé complicat.
