Amb el síndic Josep Maria Beal va començar tot. O quasi. El 18 de juny de 1990 va demanar formalment als coprínceps l’obertura d’unes negociacions a tres bandes, encaminades vers una constitució. El 26 de març de 1991 es van constituir els grups de treball i el 26 de novembre, amb motiu d’un acte a París, el copríncep François Mitterand va donar els grans trets del futur institucional del Principat: “Estic al vostre costat perquè prevalgui la justícia social, sense la qual no por haver-hi un veritable progrés econòmic”. No obstant això, el Govern va haver d’afrontar les reticències generades per les tendències amb plantejaments diferents, fet que va provocar una crisi política, l’autodissolució del Consell General el gener de 1992 i l’alentiment de les negociacions entre les parts. La convocatòria d’eleccions el 5 i 12 d’abril del 1992 va tornar a engegar el procés amb el síndic Jordi Farrà al capdavant; el Consell General es va autoproclamar el juny del 1992 Consell Constituent, i malgrat les tensions, el text constitucional consensuat va veure la llum el 19 de desembre de 1992. Tot i que el debat va continuar dempeus i a voltes molt crispat tot el mes de gener de1993, el Consell General va adoptar-lo el 2 de febrer següent i el poble andorrà s’hi va adherir amb el 74,2% dels vots emesos el 14 de març de 1993. Ara farà trenta anys. Aquest fet històric va establir les bases d’un model constitucional dinàmic i modern. Ladislau Baró, un dels consellers generals del 1993, ha explicat aquest dijous que “es poden fer canvis a la Constitució sempre i quan hi hagi un consens suficient perquè siguin viables des del punt de vista de l’estabilitat política. Un text com aquest mai complau a tota la ciutadania però per modificar-la cal un consens similar al que es va efectuar durant el procés constitucional”. Per Baró “tot és millorable i el text de la Constitució també” i creu que “ha resistit bé el pas del temps”. Ha explicat que “assegura pluralisme polític, protecció dels drets fonamentals, accés a la jurisdicció i troba un equilibri en la representativitat, tot i que entenc que aquest és un dels temes que es podria debatre. En general, el balanç és força positiu”. Malgrat això ha apuntat a una possible necessitat de reformar el text per temes com l’avortament o el sistema electoral. Sobre les pròximes eleccions ha opinat que hi ha molta incertesa. Com Baró, altres consellers presents a l’acte han destacat la necessitat de recuperar l’esperit del procés constituent per afrontar els reptes actuals com ara l’encaix a Europa. La trobada dels exconsellers generals ha continuat amb els parlaments de la síndica Roser Suñé i de Miquel Armengol, vocal del Grup d’exSíndics i exConsellers Generals (Gesco). Han estat hores de nostàlgia i de records, de preguntar per la família o per la salut i, entre aquells que feien més temps que no es veien, saber què és de la seva vida.
