Les agències immbiliàries consultades coincideixen en el fet que normalment es tracta de persones “sense cap tipus de vergonya” que opten per no pagar fins que arriben al límit. Conscients del retard de la justícia i de la indefensió dels propietaris per recuperar la propietat o els impagaments que s’acumulen, no marxen fins que hi ha una ordre juidicial o un pacte que els beneficia –com perdonar el deute– i sovint ho fan deixant el pis completament destrossat.
No hi ha res a fer. Si el comptador està a nom de la propietat, tallar la llum és considerat coacció, com tancar l’aixeta de la calefacció. “La sensació d’impotència és enorme”, comenten els experts, especialment per a aquells que tenen un sol apartament que els permet complementar els ingressos, i fins i tot, pagar el propis lloguer on van decidir traslladar-se per diversos motius.
El dia 1 de gener un noi que viu sol s’havia compromès a retornar el pis. No ho va fer. Ara diu que dimarts. Porta dos anys sense pagar per un pis al costat del Funicamp. No respon a les cartes ni agafa el telèfon. “L’arrendador és el típic client de fora que lloga de forma responsable amb preus de mercat, sense abusar”, subratllen les fonts: 575 euros mensuals per dues habitacions i pàrquing. No s’ha presentat a les citacions de la Batllia i ha estat declarat en rebelia. Continua a dins del pis.
Els veïns es queixen del gos perquè tot el dia està bordant. L’home disposa de recursos econòmics i molt es tem la propietat que quan accedeixin a l’interior tindran un bon ensurt. El propietari és una persona a qui li agrada fer un contracte de llarga durada amb “gent seriosa”. Aquest cop no ha tingut sort.
Cas 2. Es tracta d’un pis de 3 habitacions que es va llogar per 600 euros. A partir del segon any van començar problemes amb els rebuts retornats amb excuses banals, i la situació va anar empitjorant. El llogater rebia una ajuda a l’habitatge per part del Govern i els veïns es queixaven de l’olor que surtia del pis i que intuien que no era precisament de tabac, a més d’observar que continuament sortia i entrava gent del pis. Va rebre una carta per a la resolució del contracte, que havia vençut, per incompliment amb el lloguer i per les queixes dels veïns. El propietari va intentar dialogar i va rebre insults i males paraules, per la qual cosa va optar pels serveis d’un advocat. Es devien tres mesos. L’home es va comprometre a abandonar l’apartament el 30 de gener i a pagar el deute. Tot continua igual. Ara pensa marxar en qüestió de dies. L’entrada de persones amb maletes fa sospitar també que es lloguen habitacions a empreses d’internet per a ús turístic. Tant les estranyes olors com el moviment de persones han estat notificades a la policia.
Les immobiliàries es queixen que molts llogaters fan servir el dipòsit incial de dos mesos per deixar de pagar abans d’abandonar el pis, i recorden que aquests diners serveixen per reparar desperfectes que no són conseqüència del desgats, sinó per no tenir cura del bon estat de l’habitatge.
Un altra història afecta una dona que cobra un lloguer de 425 euros. Va tenir com a inquilina durant 4,5 anys una senyora que estava vivint a Suïssa i que tenia la residència a Portugal, país d’on rebia ajudes socials. Quan se li va amençar amb una denúncia a Immigració va deixar les claus del pis a la bústia i només va abonar un dels tres mesos pendents de cobrar –va deixar els dos mesos de fiança. Quan la propietària va anar a comprovar l’interior de l’habitatge va quedar espantada: tot estava destrossat.
N’hi ha més. Un matrimoni amb tres fills i tres gats van entrar a viure a un planta baixa de 115 metres quadrats –quatre habitacions, tres lavabos, cuina separada–, amb jardí amb gespa, terrassa, pàrquing, sol tot el dia i vistes, per un preu de 800 euros mensuals. En poc mesos van comenaçar els primers problemes, que justificaven culpant al banc de no haver fet l’ingrés. Tenien ingressos i un pis de propietat també en lloguer. Al cap de quatre mesos el propietari va dir que no es creia les excuses, i a partir d’aquí va deixar de percebre el lloguer. Ja en mans d’un advocat va estar esperant un any la resposta de la justícia, que no va arribar. Els propietaris, separats, necessitaven aquests ingressos per pagar els seus lloguers. Després de pactar el perdó del deute van recuperar un pis sense mobles ni electrodomètics de cuina. Els banys pintats de vermell i el jardí com un camp de nabs. Fins i tot es van endur el termostat digital de la calefacció.
