El 14 de gener de 2023 en una reunió veïnal en Nuncarga, nucli poblacional adscrit a Peramola, l’alcaldessa d’aquest municipi alturgellenc, Gemma Orrit, informava els veïns de Nuncarga que no apareixien ni carrers ni camins representats cadastralment en aquest poble. Sembla que a escala cadastral, algú havia esborrat carrers i places del nucli urbà. És a dir, per al cadastre, el nucli poblacional de Nuncarga, no existeix i considera “disseminades” uns habitatges que es troben ben arremolinades a la part alta d’un promontori.
Probablement, a l’hora de realitzar el POUM (Pla d’ordenació urbanística municipal) i excloure Nuncarga com a nucli urbà, es van esborrar tots aquells espais que anteriorment constaven com a públics amb la seva corresponent representació cadastral.
El problema per a l’actual consistori, revesteix en què a l’hora de sol•licitar subvencions per pavimentar carrers, places o camins, el departament corresponent de la Generalitat de Catalunya les bloqueja, perquè en consultar els registres cadastrals, el sòl apareix com a privat, i no es permet la tramitació de les subvencions si la situació jurídica no està ben definida. Aquest fet suposa el no poder fer cap mena d’inversió per part de les administracions sobre camins i carrers de personalitat jurídica pròpia pública.
‘L’estranya’ idea que va partir de l’alcaldia va ser la de demanar als veïns que fessin les oportunes cessions de camins públics confrontants a les seves finques (que el cadastre considera privat en l’àmbit de taxes) que en realitat mai han pertangut a ciutadans que estan abonant impostos per superfícies públiques.
Queden al descobert de nou, irregularitats urbanístiques de Peramola, que pretenen encobrir-se amb idees que podrien suposar frau. És paral·lel a aquesta manera d’actuar, a alguns expedients d’expropiació iniciats des de l’ajuntament durant aquest mandat, la suposada irregularitat de la qual ja va ser notificada dins del termini i en la forma escaient a la Fiscalia. Expedients “Castell de Peramola”, “Santa Llúcia de Tragó“, i “Pàrquing de l’entrada de Peramola”.
El consistori de Peramola va sol·licitar en 2005 la concessió d’un punt d’informació cadastral, però el pas dels anys i la relaxació de controls en aquest cens estadístic dels béns immobles (tot pretén fer-se des de la taula d’un despatx i un ordinador) podria haver impulsat a alguns “llestos” a adjudicar-se propietat sobre camins confrontants a les seves finques.
Fent constar com a propietat privada, variacions en els mapes cadastrals que ells mateixos haurien promogut. Una instrucció efectiva, hauria de comprovar si per a les modificacions van usar l’oficina cadastral de l’ajuntament, cosa que ofereix un principi de veracitat davant qualsevol expedient cadastral i davant la Gerència del Cadastre, o bé, les variacions es farien a través d’algun intervinent, poc efectiu per a l’interès públic, en les Oficines Territorials del Cadastre.
Des de la Gerència Territorial del Cadastre, insisteixen que aquest cens no és més que una base de dades fiscal, que no dona fe de res.
La realitat demostra, en canvi, que els registres cadastrals es fan servir per pretendre acreditar propietat en interdictes possessoris, demandes declaratives de domini, permisos d’obres o concessió de subvencions.
Diverses operacions policials en diferents parts d’Espanya, curiosament cap a Catalunya, han tret a la llum tota una sèrie d’irregularitats de les quals sempre es beneficien aquells més pròxims al poder, sigui aquest independent o no.
