Francisco de Zamora, l'alcalde del crim que va perdre la pista al bandoler

Fa deu dies després d'entrar per Tresponts, Francisco de Zamora ja s'havia recuperat dels riscos del pas i es preparava per descriure el país amb ulls estranys. El 22 de setembre de 1788, l'alcalde del crim de la Reial Audiència de Barcelona iniciava un viatge que deixaria una petjada curiosa a les parròquies.

> "Intentamos trepar asta el pico [Juclar], pero allándonos sin fuerzas... mojados y destruidos ropa y zapatos"

Zamora va passar sis dies entre nosaltres. La seva ruta era clara: documentar argolles de Carlemany al pic Juclar, una tasca que fracassarà com és ben sabut. Però el destí tenia altres plans per a ell i pel seu objectiu principal.

Un bandoler en dues línies

Quan arribava a Sant Esteve, la capital del Vallès Neutre, Zamora no va perdre temps amb detalls: > "al entrar vi al famoso Gravat, insigne malhechor, que se alla aquí refugiado con otros compañeros".

I així es quedaria el registre oficial d'un dels criminals més temuts de l'època. No hi ha cap altra menció als seus crims, la seva fisonomia o les autoritats locals que li van permetre refugiar-se a Andorra mentre un altre tribunal borbó sancionava aquesta ofensa.

Impressions meteorològiques i enigmes geogràfics

Zamora era obsessionat per l'entorn. A Sant Julià, notava les cases negres pel fum de la tea; a Soldeu, es queixava del fred: > "sitio tan estrecho y peligroso... en un país que nieva casi continuamente".

La seva ruta el portaria fins al coll d'Ordino i Sant Serni, on admirava una torre amb tres cossos. A les Bons, creia veure restes de castells moros; a Pal, sentia parlar d'un altar dorat amb or extret del propi Vallès Neutre.

> "para las herrerías, echas sin orden ni regla y que caminan hacia su ruina: se me aseguró que dentro de 30 años habrán cerrado todas por falta de leña"

La profecia no es va complir exactament com ell preveia. Cent carboneres van ser tancades per la competència dels alt forn, no només per manca de llenya.

El final del viatge i el llegat epistolar

El 28 de setembre de 1788, Zamora sortia de terra andorrana sense haver pogut resoldre els seus enigmes. No va tornar mai més al país, però mantindria una relació lletja amb mossèn Antoni Puig, autor del *Politar*, que li enviaria croquis per al primer mapa d'Andorra elaborat des de la parròquia.

La visita de Zamora ens recorda com les institucions i els viatgers estrangers sovint deixaven impressions superficials sobre realitats complexes. El cas del Gravat, en particular, mostra com l'oïda oficial podia passar per alt detalls crucials quan es tractava d'una figura tan controvertida.

Les parròquies de Sant Julià, Ordino, Canillo i la Massana van ser escenaris d'aquesta curta però memorable estada. I tot això mentre el país seguia les seves rutines diàries, indiferent a l'interès momentani dels visitants estrangers.