Yvan Lara denúncia l'erosió del debat públic a través de les profècies autocomplertes

El filòsof i sociòleg Yvan Lara ha plantejat una anàlisi crítica sobre com la nostra realitat social s'està construint mitjançant definicions institucionals errònies que acaben esdevenint certeses. En el seu article publicat recentment, l'autor recorda les bases teòriques d'aquest fenomen amb Peter L. Berger i Thomas Luckmann, qui van publicar *La Construcció Social de la realitat* el 1966.

Segons Lara, els diners, les fronteres o fins i tot l'obligació moral cap a la família no són naturalesa sinó fets socials mantinguts per una validació col·lectiva diària. Aquest mecanisme es fa visible en el concepte de profècia autocomplerta, terme encunyat per Robert Merton el 1948 i basat en el teorema de Thomas (1928):

> «Si les persones defineixen les situacions com a reals, són reals en les seves conseqüències».

Merton va avançar que una definició inicialment falsa pot provocar comportaments que fan certa aquesta falsedat. Un exemple clàssic és el rumor sobre la fallida d'un banc solvent: si els dipositants creuen aquest rumor i retiren fons en massa, l'entitat cau efectivament.

La degradació del debat polític com a efecte secundari

Lara argumenta que gran part de la degradació del nostre debat polític recent s'ha atribuït a una sèrie de profècies autocomplertes institucionalitzades. S'han consolidat nocions sense base empírica, com ara:

* Que les teles emeten només brossa perquè és el que la gent vol.

* Que els joves necessiten contingut simple i 'gamificat'.

* Que l'electorat necessita missatges breus i líders forts i directes.

Aquestes creences han portat a una consolidació d'una societat amb un clar dèficit d'atenció col·lectiu. El resultat és un espai públic on el debat esdevé simplista, agressiu i incapaç de tractar problemes d'alta complexitat, tot mentre les institucions actuen com si la ciutadania fos inherentment incapaç de pensar profundament.

Una sortida institucional per trencar el cicle

Però no hi ha necessàriament un destí fatal. Lara recorda que Merton també apuntava una via d'escapada: les profècies autocomplertes no es trenquen apel·lant a la bona voluntat individual. La solució rau en canviar la definició institucional de la situació.

En el cas del debat públic i l'educació ciutadana, això passa per deixar de tractar la ciutadania com un públic incapaç de pensar de manera complexa. La responsabilitat recau en les estructures que defineixen realitats limitades, no en els individus que hi viuen.

Aquesta reflexió és crucial per a qualsevol institució pública o privada d'Andorra que vulgui recuperar la qualitat del diàleg social i evitar caure en bucles de validació col·lectiva destructius.