Xavier Mandicó, entre l'esquí sense visió i la lluita contra les barreres invisibles
Xavier Mandicó ha assumit que la pèrdua de la vista li va obligar a reconduir la seva vida personal i professional, però no el va portar a renunciar als seus passatemps. Avui continua vinculat a activitats com l'esquí de muntanya, l'escalada i la bicicleta, alhora que treballa per facilitar que altres persones amb discapacitat visual puguin gaudir d'aquestes experiències.
Un cub de Rubik accessible: teràpia o esport?
Un dels projectes més destacats impulsat pel protagonista és l'adaptació del cub de Rubik perquè les persones cegues puguin resoldre'l i competir en igualtat de condicions. El que va començar com una teràpia s'ha convertit en una iniciativa que combina accessibilitat, concentració i esport.
> «Quan esquio oblido que no hi veig, però quan vaig a comprar ho recordo»
Aquesta frase resumeix la dualitat de la seva experiència: mentre que activitats com esquiar li permeten sentir-se lliure i oblidar temporalment les limitacions visuals, gestions tan quotidianes com anar al banc o al supermercat reobren el debat sobre les barreres existents.
La tecnologia com a eina d'inclusió
Mandicó defensa que la tecnologia i el disseny poden obrir noves possibilitats, sempre que es tinguin en compte les necessitats de tothom. L'objectiu és clar: no són les persones les que s'han d'adaptar constantment a l'entorn, sinó que aquest ha d'estar preparat per a tots els ciutadans.
La seva trajectòria exemplifica com la innovació i el compromís social poden transformar reptes en oportunitats reals de participació plena.