Una fita històrica per al Principat
Avui dia 19 d'octubre, Xavier Espot ha rubricat el text definitiu que vincula Andorra, San Marino i Mònaco a l'Espai Econòmic Europeu. Aquesta signatura tancava una etapa de gairebé dècada sencera de negociacions complexes, plenes d'obstacles polítics i tècnics.
La trobada s'ha produït a Brussel·les, amb la presència del president de la Comissió Europea i els representants dels tres estats microestats. Malgrat que el text està signat, l'aplicació immediata no es produeix encara: caldrà superar les etapes següents de consentiment parlamentari europeu, un possible referèndum consultiu a Andorra i la ratificació final pel Consell General.
Un viatge iniciat el 2015 amb moltes revirades
L'origen d'aquest pacte remunta al març del 2015, quan es van iniciar les converses per actualitzar les relacions comercials i duaneres. L'acord duaner de 1990 ja havia estat qüestionat pel Tribunal de Comptes Europeu, que criticava el càlcul de franquícies basat en els visitants en lloc dels residents.
Andorra va optar per negociar un pacte d'associació propi, amb objectius clars: mantenir les quotes migratòries, preservar la sobirania fronterera i protegir sectors estratègics com el tabac o els serveis financers. El procés no ha estat lineal.
> "El dossier ha sobreviscut al Brexit, la pandèmia i la retirada de Mònaco fins a assolir la fi de les negociacions el desembre del 2023".
Aquesta cita resumeix els principals reptes que han fet avançar o aturar l'expedient durant anys. El Brexit, succeït el juny del 2016, va ser un cop dur per la prioritat de les negociacions, obligant a reorientar recursos cap al desbloqueig britànic.
Polèmiques i solucions: del tabac als serveis financers
Un dels punts més conflictius ha estat sempre el tabac. La transició d'un sistema protegit a un altre va requerir una moratòria de trenta anys, acordada directament entre Toni Martí i Jean-Claude Juncker. Aquest capítol es tancaria formalment al juny del 2018.
La pandèmia també va frenar el rellotge: la covid-19 va cancel·lar reunions fins al juny de 2020, quan les negociacions van passar a ser telemàtiques. El model híbrides es mantindria fins al final del procés.
Un moment clau d'inflexió va arribar el gener del 2022, amb la presidència francesa del Consell de la UE que va impulsar un desbloqueig necessari. Posteriorment, durant la presidència espanyola (2023), l'impuls diplomàtic va permetre tancar els últims desacords al desembre d'aquell any.
San Marino no acompanyaria Andorra fins al final: el setembre del 2023 cancel·lava les seves negociacions per diferències amb Brussel·les, deixant l'acord en mans de dos estats microestats i la UE.
Del text signat a la ratificació definitiva
La signatura d'avui fixa el text sense possibilitat d'esmenes, però encara caldrà superar barreres legals. L'examen dels 27 països membres del Consell de la UE va durar més de dos anys després que el document arribés al consell l'abril passat.
El gran debat recent ha estat sobre si l'acord és mixt o no mixt, una qüestió crucial per a la ratificació. França va impulsar el caràcter mixt, mentre que Bulgària bloquejava temporalment el procés arran de conflictes relacionats amb San Marino. Finalment, el 15 de juliol del 2026 (segons les dades cronològiques proporcionades), s'assolia la unanimitat necessària.
L'Autoritat Financera Andorrana ha beneficiat-se de retocs al protocol financer demanats pels juristes del Consell. No obstant això, l'aplicació pràctica encara està per venir i dependrà dels resultats electorals i referendaris que vindran.
Context geogràfic: Andorra en Europa
Aquest acord situa el Principat com a membre associat de facto del mercat únic europeu, sense formar part de la zona Schengen ni adoptar tota la legislació comunitària. És un model únic al continent que permet l'accés al comerç i als serveis mantenint certes garanties sobiranes.
La ubicació d'Andorra entre França i Espanya ha estat determinant per a les negociacions bilaterals paral·leles, especialment amb el cas de Gibraltar, que va complicar temporalment la ratificació espanyola. El país manté control total sobre les seves fronteres i els seus ciutadans.
---