Virtus marca perfil propi mentre refreda els cants de sirena

L'escena política andorrana ha vist l'arribada d'un nou actor: Virtus. La formació va fer oficial la seva presentació ahir, el dia 27 d'octubre, davant una seixantena de persones en un acte que formalitzava la transformació del col·lectiu originariament creat com a grup d'opinió. L'objectiu declarat és convertir-se en un partit polític de ple dret amb l'espiral de aportar calma, realisme i més control davant una percepció de descontrol total al Principat.

El president provisional, Josep Duró, va voler deixar clar que el naixement del nou actor es fonamenta en un esperit positiu. La missió no és instal·lar-se en la crítica sistemàtica sinó oferir solucions pràctiques i fomentar una societat més participativa. En aquest sentit, Duró va lamentar sovint s'hagi aprovat normativa important abans de consultar les associacions afectades, una dinàmica que volen revertir escoltant activament els diferents sectors.

Expectatives refredades davant la plataforma taronja

Com era previsible en el context actual, l'acte va estar marcat per declaracions del secretari general de Demòcrates i ministre, Guillem Casal, i del cap de Govern, Xavier Espot. Ambdós han expressat públicament el seu desig d'atreure Virtus cap a la plataforma de centredreta que els taronges preparen per a les eleccions generals.

Duró va refredar notablement aquestes expectatives recorrent a una il·lustrativa metàfora culinària: > "Per fer una bona escudella cal tenir tots els ingredients, i aquests, de moment, encara no hi són".

Des de Virtus es considera del tot prematur parlar d'integracions o coalicions electorals. El president provisional va admetre haver mantingut converses amb representants de tot l'espectre polític, inclosos Casal, Espot o Cerni Escalé, però va remarcar que la prioritat absoluta és el programa polític i no pas el repartiment de cadires. > "Nosaltres no estem aquí pels llocs a la plaça", va etzibar Duró.

Línia vermella institucional

La formació ha fixat una condició totalment innegociable per a qualsevol negociació futura: el respecte escrupolós a les institucions andorranes i a la Carta Magna aprovada el 1993 pel 75% dels electors. > "Tota manera de destruir les institucions andorranes, això és una línia vermella", va advertir Duró amb contundència.

D'altra banda, en ser preguntat específicament per la PS, el dirigent va assenyalar que seria benvinguda si aquesta es volgués sumar al diàleg respectant aquestes bases. Més enllà dels pactes, l'acte va servir per desgranar els deu punts clau de la formació.

Els eixos principals inclouen una coordinació més eficient entre els comuns i el Govern, l'aposta clara per una economia basada en la iniciativa privada amb gestió pública rigorosa, la diversificació econòmica i la preservació de la qualitat de vida. També es reclama una millora substancial de les comunicacions terrestres i tecnològiques.

Un equip experimentat al capdavant

Els promotors van reivindicar el pes de la seva experiència. Malgrat definir-se com un nadó, compten amb actius humans que tenen un llarg recorregut institucional: l'exministre de Salut Albert Font, Robert Call i Xavier Altimir. Com va dir Albert Font, no han de limitar-se a passejar el gos sinó aportar molt valor al futur d'Andorra.

La direcció actual té un caràcter estrictament provisional. A mitjan novembre es celebrarà l'assemblea general per escollir la junta permanent i els equips definitius, decisió que definirà el rumb de Virtus de cara a les pròximes eleccions.

Posició sobre l'acord amb la UE

Sobre l'acord d'associació amb la Unió Europea, Virtus no ha fixat una posició oficial comuna ni consigna de vot per al referèndum. Xavier Altimir va defensar que la ciutadania pugui decidir lliurement i que el debat es desenvolupi de manera transparent. Josep Duró va evitar avançar una decisió col·lectiva sobre aquesta qüestió, deixant clar que cada persona ha de poder reflexionar individualment.

L'acte comptà amb la presència de figures reconegudes com l'exconseller major de Sant Julià de Lòria Josep Majoral, Simó Duró, Jordi Cerqueda, Francesc Gran, Ton Armengol, Rosalina Areny, Alain Bernat o Enric Tarrado.