Les pensions d'Andorra, en risc de col·lapse sense reformes immediates

L'entitat Virtus ha tornat a posar sobre la taula una advertència contundent: el sistema de jubilacions andorrà corre un perill greu si no s'introdueixen canvis profunds abans que finalitzi aquesta dècada. Segons les seves anàlisis, l'equilibri financer actual és només temporal i es basa en variables demogràfiques ja superades.

> "Cal afrontar els canvis demogràfics i financers per evitar que el sistema entri en un desequilibri estructural."

Aquesta cita resumeix la posició de l'organització, que considera inevitable una crisi si es manté el model actual sense ajustos.

L'envelopiment demogràfic com a causa principal

El nucli del problema rau en un canvi irreversible: l'augment de l'esperança de vida. Quan es va instaurar la seguretat social fa més d'un segle, el 1968, els andorrans vivien uns 75 anys, aproximadament deu anys per sobre de l'edat de jubilació. Avui dia, aquesta xifra s'ha disparat fins als prop dels 85 anys.

Aquesta evolució implica que el sistema ha de pagar pensions durant molt més temps del previst inicialment. Fins ara, aquest desequilibri potencial es compensava gràcies al creixement natural de la població i l'augment continuat del nombre de cotitzants. Tanmateix, aquests factors ja no garanteixen el saldo positiu que mantenia el Fons de Reserva de Jubilació.

Un escenari matemàticament inevitable segons Virtus

Les projeccions actuarials presentades per l'entitat apunten cap a un canvi dràstic al final dels vint-i-cinc anys vinents. L'envelopiment de la població autòctona, sumat a una disminució relativa del nombre de joves respecte als pensionistes, farà créixer el dèficit de manera progressiva.

Virtus adverteix que aquesta tendència és matemàticament inevitable si no es modifica l'estructura actual. L'organització critica també la reducció de l'edificabilitat i els reptes en matèria d'habitatge, factors que podrien dificultar encara més el creixement econòmic necessari per sostenir les despeses socials.

Limitacions del model actual i alternatives discutibles

El sistema vigent opera sota un esquema de repartiment: els ingressos dels treballadors actius financen directament les pensions dels jubilats. Quan aquests ingressos superaven les despeses, es generava estalvi; quan passa el contrari, apareixia un dèficit que pot convertir-se en deute públic.

Com a alternativa, Virtus exposa els models de capitalització, utilitzats en països com Dinamarca o Islàndia. En aquest sistema, cada treballador acumula un capital propi amb rendiments futurs per finançar la seva pròpia pensió. També es mencionen sistemes mixtos que combinen elements d'ambdós models.

Pel que fa a l'immigració regulada, l'entitat considera que podria alleugerir temporalment el problema augmentant el nombre de cotitzants, però no resol la causa estructural. Les persones que avui treballen i paguen taxes es convertiran en pensionistes demà; ampliar només la base sense reformar les regles és ajornar l'inevitable.

Reformes doloroses però necessàries per a les generacions futures

Virtus reconeix que una reforma sòbria comportarà decisions incòmodes. Entre les mesures possibles destaquen els canvis en les quotes, les prestacions i la responsabilitat individual en l'estalvi per a la vellesa.

> "Ajornar els canvis suposaria traslladar el problema a les generacions futures, agreujar els conflictes entre joves i pensionistes i exposar una part de la població a situacions de precarietat severa."

L'organització conclou que cal actuar sense demores ni interessos electorals per garantir un sistema just, sostenible i coherent entre totes les generacions.