El debat sobre la despenalització de l'avortament torna a escalfar-se

La qüestió del text legal que modifica el codi penal per regular l'interrupció voluntària de l'embaràs està novament al centre de les negociacions polítiques. La incertesa es centra en la possible abstenició o no signatura del copríncep episcopal a la Cambra Legislativa, una situació que ja ha tingut precedents històrics.

> "Tots aquests anys per arribar a aquest text? El copríncep de tots, no només de les persones creients. Ha d'actuar com a copríncep, no com a bisbe."

Aquesta frase, pronunciada per la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela Palomares, resumeix el nucli de la crítica actual cap al Govern i als seus tractes amb l'Església catòlica.

Antecedents històrics d'abstencions episcopals

No seria un cas aïllat. La documentació parlamentària recull que el copríncep episcopal ha deixat de signar lleis aprovades pel Consell General en ocasions anteriors:

* L'any 1995, amb la llei del divorci.

* El 2019, amb la llei sobre reproducció assistida.

* El 2022, amb la llei que permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Aquests fets mostren una tendència recurrent en la relació entre l'Estat i les institucions eclesiàstiques quan es toquen temes ètics sensibles.

Les propostes dels socialdemòcrates per a la despenalització

El grup parlamentari del PS ha presentat tres esmenes específics al projecte de llei. La seva proposta concreta inclou:

* Despenalitzar l'avortament durant les primeres 14 setmanes de gestació.

* Ampliar el termini fins a les 22 setmanes en cas de violació, malformació del fetus o perill real per a la salut de la mare.

Segons recullen els mitjans com RTVA, aquesta proposta busca equilibrar el dret de decisió de la dona amb els límits ètics que l'Església sol defensar. No obstant això, el Govern sosté que hauria mantingut una comunicació clara i fluida en totes les reunions amb el Bisbat.

La postura del Govern: diàleg i lleialtat institucional

Ladislau Baró, ministre de Relacions Internacionals, ha defensat que l'Executiu reconeix la naturalesa delicada del conflicte ètic dins de l'Església catòlica. Segons el seu discurs:

* "Evidentment que crea un conflicte a l'Església i és un tema que no és fàcil per cap de les parts."

* El Govern creu haver arribat a un equilibri que permet donar certa satisfacció als diferents actors.

El ministre també ha destacat la lleialtat rebuda tant del copríncep com de la Santa Seu, evitant especular sobre futurs escenaris:

> "Sempre ens ha arribat a una lleialtat tant des del copríncep com des de la Santa Seu. Anar més enllà suposa entrar en una especulació que no correspon."

Finalment, es recorda que el Bisbat encara no ha demanat retirar el text del Consell General.

Context local i implicacions per a Andorra

Aquest debat té un impacte directe en la vida de les institucions andorranes i dels seus municipis. La decisió final sobre aquest text legal definirà part de l'estructura jurídica del país durant els pròxims anys.

* Parròquia afectada: El tema afecta tot el territori, però especialment a la capital, on es concentren les institucions legislatives i eclesiàstiques principals.

La resolució d'aquesta qüestió no només afectarà els ciutadans sinó també la relació entre l'Estat secular i les confessions religioses en un país com Andorra, on el model de coexistència és complex.