Vela denuncia que el projecte museístic avança a pas de tortuga

La consellera general, Marta Vela, ha expressat un profund desànim davant l'estat actual del desenvolupament del Museu Nacional. Tot i la concessió d'una partida pressupostària per al 2027, ella considera que el ritme de treball és excessivament lent i que la materialització real del projecte queda clarament a l'aire.

> "Amb això no vas enlloc", lamenta Vela, qui sempre ha reclamat amb insistència la necessitat d'un museu nacional per al país. Per aquest motiu, qualifica la xifra assignada com una quantia "ridícula" i es pregunta què s'ha de fer realment amb aquesta inversió.

Segons Vela, l'anunciat avança només "de cara a la galeria", sense que se'n digui veritablement res als ciutadans sobre els resultats obtinguts. La consellera general utilitza una ironia amarga per descriure la situació: treballa molt barat en el sector de Cultura, però lamenta que estiguem parlant d'un museu nacional.

Una inversió sense continuïtat plurianual

Vela apunta que potser només es presentarà un projecte museogràfic amb la xifra consignada, ja que aquesta no permet fer gaire més. Recorda que els anteriors projectes coneguts per ella van costar molt més perquè eren "molt elaborats".

Una de les crítiques principals recau en l'absència d'un plurianual assignat. La consellera remarca que, sense aquesta garantia financera a llarg termini, no hi ha cap sensació real de voler tirar endavant la instal·lació definitiva del museu. Aquesta falta de planificació és una font constant de desànim per a ella.

> "Després de tants anys, em queda la sensació de tristesa", apunta Vela, tot afirmant que "ja no em crec el projecte".

La consellera general situa l'actualitat en un context històric preocupant: arriben setze anys després a un punt que sembla el "punt de partida de finals del segle XX", quan es tracta d'un projecte que hauria hagut d'engrescar. En canvi, la realitat és que està totalment abandonat i la ciutadania no s'ha fet seu.

Segons Vela, tot plegat ha esgotat la paciència i les ganes de creure en un projecte considerat necessari pel país. Ara mateix, ironitza que "creure-hi és un acte de fe".