Avui, el Tribunal de Corts ha jutjat un cas que posa sobre la taula les responsabilitats mèdiques i els límits del consentiment informat als centres residencials. L'imputat és un metge de 68 anys, ja jubilat, acusat d'un delicte menor de lesions per imprudència professional greu.
Els fets van ocórrer el maig del 2018 dins una residència per a gent gran. La víctima era una usuària de 81 anys amb propensió a caure, que va patir diversos episodis de caiguda durant aquell mes.
Durant la primera sessió del judici, el facultatiu ha explicat els detalls de l'exploració realitzada el dia 10 de maig. Aquesta visita es produí després de la tercera caiguda registrada per la pacient. En l'examen físic, el metge va detectar un dolor lleu a la zona dreta de l'omòplat sense observar hematomes ni altres símptomes destacables immediats.
La decisió terapèutica es va basar en aquesta exploració: van ser prescrits analgèsics i antiinflamatoris. L'imputat defensa fermament que la dosi administrada era adequada i considera molt improbable que pogués causar perjudicis a una persona de l'edat de la pacient.
El conflicte es va escalar quan les molèsties van augmentar, fins al punt que el metge sospitò d'una possible fractura costal. En aquell moment, va plantejar amb la família del malalt la necessària trasllada a l'hospital per una valoració més profunda.
Segons ha explicat davant de les preguntes del fiscal, la filla s'hi oposà inicialment i el personal d'infermeria li comunicava que el dolor estava controlat. Finalment, la pacient va ser traslladada a l'hospital on es van confirmar sis costelles fracturades i un vessament pleural que requerí una punció.
El metge sosté que tota la seva actuació s'ajustà als símptomes presents en aquell moment i al tractament adequat per al seu estat de salut. La vista continua oberta amb les declaracions del fiscal, els testimonis i el restant dels experts.