Obligat a jubilar-se als 60 cobrant 140 euros: un cas que revela una falla greu en la protecció social

Un home de 61 anys amb discapacitat reconeguda viu avui dia depenent dels seus familiars perquè el sistema li ha deixat sense recursos. La seva situació no és casual, sinó fruit d'un buit legal que obliga a ciutadans en condicions vulnerables a caure en la pobresa després de ser obligats per llei a jubilar-se.

La CASS va decidir el seu destí professional fa anys: reconeixia una invalidesa del grup 2 i li atorgava un complement no contributiu que garantia uns ingressos mínims. Però tot canvia quan es va certificar la seva discapacitat de gairebé el 50%. Aquest nou reconeixement activà automàticament l'article 18.4 de la Llei de discapacitat, convertint la pensió d'invalidesa en una per jubilació tan bon punt va complir els 60 anys.

> «Aquest senyor no ha tingut una jubilació anticipada», remarca l'advocada al Diari: la conversió era obligatòria perquè la normativa així ho estableix i és d'aplicació automàtica, sense que el ciutadà pogués escollir.

Amb aquesta nova pensió de jubilació, els seus ingressos es van reduir dràsticament fins a uns 140 euros al mes. Davant aquestes circumstancies, va sol·licitar la pensió de solidaritat, una prestació destinada als jubilats que no arriben al salari mínim. El Govern d'Andorra li va denegar l'accés amb un argument senzill: encara no havia complert els 65 anys. La lletrada retreu que aquests ajuts ocasionals dels serveis socials de la parròquia, als quals el recurs administratiu el remetéva, no asseguren una renda estable.

El cas ha arribat fins a la Batllia des del juliol i segueix pendent. La defensa invoca l'article 170 bis.4, que permet optar a aquesta pensió quan es transforma la invalidesa en jubilació, sense exigir un període d'espera de cinc anys com suggereix el Govern.

Un problema estructural amb moltes víctimes silencioses

Aquest litigi no és una anomalia aïllada. Les xifres traslladades al Diari apunten que hi hauria una vintena de casos registrats amb característiques semblants i més d'un centenar de persones en situació idèntica, necessitant ajuts als quals legalment no poden accedir.

Precisament per posar fi a aquesta incongruència, el Consell General tramita un projecte de llei que preveu eliminar la conversió obligatòria dels 60 anys i equiparar l'edat d'accés a la jubilació amb la resta de la població. No obstant això, hi ha una pega greu: la reforma no és retroactiva.

> «Per això, encara que prosperi [el projecte], no resoldria automàticament aquest cas ni els altres ja existents», s'explica en la demanda.

La defensa reclama urgentment que la protecció es pugui aplicar des del moment en què el ciutadà va assolir l'edat de 60 anys, sense esperar a complir els 65 ni fins que entri en vigor una nova llei. Fins al dia d'avui, milers de persones amb discapacitat es veuen obligades a viure per sota del llindar de la dignitat degut a normes contradictòries.

LES CLAUS DEL CAS

- Jubilació forçosa i pèrdua dels ajuts: L'home va ser jubilat automàticament als 60 anys, perdent el complement que li garantia uns ingressos mínims de 142,44 euros mensuals.

- Denegada la pensió de solidaritat: El Govern rebutja l'accés per no tenir els 65 anys, tot i haver estat obligat a jubilar-se cinc anys abans per llei especial.

- Reforma sense reactivitat: La nova normativa elimina el problema futur però deixa oberts tots els expedients actuals que ja viuen en un limbo legal.