Un psicòleg adverteix que l'ús excessiu de dispositius pot agreujar el malestar mental dels adolescents

Les dades més recents del país mostren una situació preocupant: segons les xifres de l'observatori de la infància del 2024, un 16% dels joves entre els 13 i els 18 anys presenta simptomatologia moderada o greu de depressió. A més, el 10% d'aquests adolescents té idees suïcides.

Aquest context ha portat a experts com Jordi Royo, psicòleg clínic especialista en trastorns del comportament i cofundador d'Amalgama7, a reflexionar sobre les causes reals. Recentment, durant un taller organitzat per la Creand Fundació amb col·laboració de l'Escola de Famílies de l'Ampaea al Vallnord, Royo ha posat en relleu com el "pantallisme" s'està convertint en un factor clau.

> "Les pantalles i la depressió tenen moltes coses en comú", explica. Passar hores davant d'un dispositiu exposa els joves a imatges que semblen perfecció. Si l'adolescent es compara amb aquestes figures, pot concloure erròniament que altres són "més feliços" i això genera un sentiment de inadequació profund.

Els símptomes no només són emocionals

Royo recorda que la depressió sempre ha existit, però el que canvia és la proporció d'afectats. En els últims anys s'ha observat també com el volum de nenes afectades supera al dels nois.

Per als pares i docents, identificar les senyals avís és vital. Els símptomes físics són tan evidents: dormir molt o poc, la pèrdua d'apetit (o gana) i una clara desmotivació. També cal atendre canvis de comportament com l'augment de la irritabilitat, que es manifesta sovint contestant malament sense motiu aparent.

L'error més gran: parlar en comptes d'escoltar

En el taller, l'expert va dirigir una sèrie de preguntes als progenitors sobre com actuar quan detecten aquests senyals. La resposta és contundent i pràctica:

> "Escoltar més que parlar", manifesta Royo.

Molts pares tendeixen a respondre amb frases del tipus: "però què dius, si el món és collonut". Aquesta actitud pot enfonsar encara més l'adolescent en la seva misèria interior. El consell de l'especialista és generar una connexió real:

> "Ens senti a prop", conclou Royo.

No es tracta només d'un tema verbal, sinó de fer sentir el jove proper i segur. L'expert recomana tenir la humilitat per escoltar sense voler imposar respostes fetes ni receptes de cuina ràpides que no resolen l'emoció.

La depressió és complexa, però amb una atenció adequada des del nucli familiar i educatiu es poden evitar conseqüències greus per a la salut mental dels joves d'Andorra.