La falla amagada s'estén cap al Principat

Un nou treball científic desmunta el mapa conegut dels Pirineus i situa Andorra en una zona sísmica activa.

Un estudi recent planteja que la Falla Nord de la Maladeta, estructura geològica vinculada als terratrèmols històrics més importants del sector, podria prolongar-se cap a l'est fins arribar al territori d'Andorra. Tot i les noves evidències, els investigadors avisen que calen noves investigacions per confirmar-ho definitivament.

El treball, en què participa activament Andorra Recerca + Innovació, juntament amb experts de la Universitat de Barcelona, Geociències Barcelona-CSIC i l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, explora si aquesta falla és més llarga del que s'havia considerat fins ara. Els autors assenyalen que la traça coneguda s'estenia aproximadament 70 quilòmetres, però les noves observacions obren la possibilitat que continuï seguint la vall de la Noguera Pallaresa.

> "La seva continuïtat travessa la zona on el 2021 es va registrar la crisi sísmica d'Os de Civís i, segons plantegen els investigadors, podria prosseguir cap a Andorra."

Noves incògnites sobre el subsol andorrà

L'anàlisi de models digitals del terreny i el reconeixement *in situ* apunten que l'encavalcament d'Estaron també presenta activitat neotectònica. Segons el treball, aquesta activitat estaria relacionada amb la successió de valls allargades i estretes alineades cap a l'est.

Aquestes formacions presenten amplades d'entre 0,7 i 1,8 quilòmetres, tenen poc relleu i experimenten processos de captura fluvial. A la zona també s'hi observa una concentració de deformacions profundes de vessant i miralls de falla que podrien ser d'exhumació recent.

El mateix treball situa la continuació a Andorra com un àmbit per a "estudis futurs" i representa amb interrogants alguns trams de la possible prolongació. Per tant, les evidències presentades permeten plantejar la hipòtesi d'una continuïtat cap al Principat, però no determinar encara el seu recorregut exacte en territori andorrà.

El passatge sísmic dels Pirineus

La Falla Nord de la Maladeta té interès particular per la seva relació amb la sismicitat històrica. Els investigadors recorden que és considerada la font del terratrèmol de Vielha del 1923, de magnitud 5,2. També figura com una de les fonts més probables del terratrèmol de la Ribagorça del 1373, al qual s'atribueix una magnitud estimada de 6,2.

L'estudi dibuixa així un escenari que amplia cap a l'est l'àrea d'interès científic i situa Andorra en el camí d'una estructura geològica activa. Per estudiar aquests sediments s'han combinat tècniques avançades com imatges hiperespectrals, LiDAR terrestre, fotogrametria i anàlisis amb espectroradiòmetre.

La integració d'aquestes tecnologies ha permès caracteritzar millor els dipòsits associats a un antic bloqueig temporal del riu Noguera Pallaresa provocat per l'esllavissament d'Araclís. En aquests sediments s'han identificat estructures de liqüefacció. Dues datacions mitjançant luminescència estimulada òpticament situen els esdeveniments entre els anys 1360 i 1675.

Els autors plantegen que una de les possibles causes d'aquesta liqüefacció podria haver estat precisament el terratrèmol de la Ribagorça del 1373. La Falla Nord de la Maladeta forma part del sistema de falles normals Maladeta-Bedous, que, segons el treball, té una longitud aproximada de 150 quilòmetres.