Un nou mapa de memòria per a la Val d'Aran

La Direcció General de Memòria Democràtica ha publicat avui una investigació que reescric el registre oficial dels crims del franquisme al nord-oest. El treball, elaborat per Joan Carles Riera Socasau i presentat divendres passat a Vielha, confirma l'existència de quatre fosses comunes vinculades als combats d'octubre de 1944.

Aquest descobriment és especialment rellevant perquè inclou la identificació d'un enterrament al cementiri de Vilac que fins ara no figurava en cap document oficial. La notícia impacta directament a les famílies dels municipis afectats i obliga a revisar l'històric local.

> "L'estudi, presentat el passat divendres 16 d'octubre a Vielha, situa els quatre enterraments als cementiris d'Es Bòrdes, Vilac, Vielha i Unha."

La recerca aclareix que no totes les víctimes van ser sepultades amb dignitat en lloc sagrats; molts cossos foren abandonats a la muntanya o enterrats als mateixos indrets on va caure el guerriller o el franquista. Aquesta realitat brutal explica per què, anys després, encara es troben restes humanes fora de control.

L'origen dels crims: l'Operació Reconquesta d'Espanya

Les quatre fosses documentades són conseqüència directa de la violència generada durant l'anomenada Operació Reconquesta d'Espanya. Aquest episodi, protagonitzat per guerrillers antifranquistes comandats per Vicente López Tovar, va veure com un grup armat entrava a la Val d'Aran des de França amb l'objectiu explícit de debilitar el règim dictatorial.

La situació es va descontrolar ràpidament. Els enfrontaments entre els maquis i les forces estatals, incloent-hi l'exèrcit i la Guàrdia Civil, van provocar unes baixes elevades que finalment van forçar la retirada dels insurgents cap a França.

> "Les quatre fosses estan relacionades amb l'Operació Reconquesta d'Espanya... Els enfrontaments amb l'exèrcit espanyol i la Guàrdia Civil van provocar nombroses baixes."

El resultat final és trist però clar: tant els guerrillers com les forces franquistes que morien durant el conflicte van acabar a fosses comunes, sense distinció de banderola en molts casos.

Actualització del Mapa i futures actuacions

Aquesta investigació no només aporta dades històriques sinó que té un impacte pràctic immediat. Els treballs de documentació van finalitzar a finals de 2025, sent revisats tècnicament durant el primer semestre de 2026 per consolidar els resultats.

Gràcies a aquest esforç, la Generalitat actualitza el Mapa de fosses de Catalunya. Aquesta eina és crucial per orientar les futures intervencions dels Plans de fossa, prioritzant indrets on hi ha risc d'erosió o demandes familiars urgents.

Fins ara, l'organisme ja havia impulsat 32 estudis similars: 14 centrats en la Guerra Civil i el franquisme, sis sobre víctimes desaparegudes i dotze relacionats amb brigadistes internacionals sota el programa Alvah Bessie. Aquesta nova troballa a Vilac suma pes al reconeixement moral de les víctimes anònimes.

La identitat d'aquest nou enterrament confirma que la memòria democràtica segueix sent un procés en marxa, on cada documentació aporta nom i cognom als crims del passat.