Un nou inventari digital reescriu la història dels aigües del Pirineu

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), juntament amb el CSIC, la Universitat de Barcelona i la UB, ha publicat un catàleg informàtic que revoluciona l'estudi hidrològic dels Alps. Aquest projecte, batejat com LacusPyr, recull per primera vegada en una base de dades única les característiques geogràfiques i ambientals de més de 6.300 masses d'aigua repartides des del vessant català fins a França.

> "El projecte reuneix per primera vegada en un únic catàleg informació geogràfica, ambiental i toponímica d'aquestes masses d'aigua, amb l'objectiu de facilitar-ne l'estudi i millorar el seguiment dels ecosistemes d'alta muntanya."

L'inventari no només cataloga els grans llacs sinó que també dona veu a les petites basses temporals, algunes tan sols de dos metres quadrats però vitals per a la supervivència d'organismes com els anostracis. Aquest espècie de crustaci resisteix l'assecament gràcies a ous especialitzats que romanen al sediment fins que les plujes tornen a omplir el llit fluvial.

La complexitat dels noms: del franquisme a la toponímia aranès

Una de les aportacions més valuoses d'aquesta recerca és la correcció històrica dels topònims. El catàleg detecta com la cartografia oficial ha canviat al llarg del temps, provocant confusions que han arribat fins a les publicacions científiques.

Un cas paradigmàtic són els estanys de Plan i Cabidornats, situats al circ de Colomèrs. Durant dècades, la documentació oficial ha intercanviat el nom dels dos espais, dificultant-ne l'identificació precisa fins que no es va aplicar un codi georeferenciat únic.

A més, s'estableix clarament la denominació correcta en aranès per al llac de Redon, desmantellant les variants històriques com "Redondo" o "Redó", moltes d'elles associades a èpoques de dictadura. Jordi Catalan, investigador del projecte, explica que aquestes variacions responen als canvis en la cartografia oficial i l'evolució lingüística.

Dades clau per al seguiment climàtic

El catàleg permet comparar dimensions extremes: el lac Bleu de França lidera amb 123 metres de fondària, seguit pel d'ibón de Cregüeña (105 m) i l'estany de Certascan a Catalunya (60 hectàrees). Aquesta xifra fa que Certascan sigui el més extens del país.

La informació està disponible públicament per analitzar la biodiversitat, els efectes del canvi climàtic i les transformacions dels ecosistemes d'alta muntanya. La base de dades serveix com a eina vital tant per a la ciència com per al coneixement col·lectiu del patrimoni natural.

Fets verificables:

- El projecte LacusPyr identifica 6.361 estanys i basses als Pirineus.