Un informe alarmant revela la realitat digital de l'adolescència a Andorra

Aquest dijous al vespre s'ha presentat el resultat d'un ampli estudis que posa sobre tauleta les conductes digitals, la salut mental i els riscos relacionats amb la tecnologia entre la joventut del país. L'entitat investigadora ha ampliat considerablement l'estudi realitzat el 2022 per disposar d'una visió més completa de com interactuen els joves amb les eines tecnològiques, permetent així orientar millor les polítiques de prevenció.

La mostra ha estat significativa: han participat un total de 2.984 alumnes i 263 docents. La investigació s'ha estès a estudiants de cinquè i sisè de primària, batxillerat i formació professional, cobrint una franja d'edats entre els 10 i els 20 anys. A més dels riscos digitals, l'enquesta també ha analitzat la qualitat de vida, les addiccions i el consum de pornografia.

Riscos relacionats amb desconeguts i contactes presencials

Les xifres que emergeixen del document són preocupants. Es revela que un 54% dels enquestats ha parlat amb persones desconegudes a través d'internet, les xarxes socials o els videojocs. La situació es torna més greu si considerem que el 35,3% ha acceptat contactes de gent que no coneixia prèviament i que un 13,8% ha arribat fins a quedar presencialment amb algú conegut només en línia.

El punt crític del informe és la vulneració directa dels drets dels menors: el 7,9% dels adolescents han rebut proposicions de caràcter sexual per part de persones adultes mitjançant internet o plataformes digitals. D'aquests casos, una proporció significativa correspon a nens i nenes amb edats inferiors als 16 anys (un 5,8%).

> "Un 7,9% dels menors ha rebut proposicions de caràcter sexual per part de persones adultes a través d'internet, xarxes o videojocs"

Aquestes dades demostren la necessitat urgent de reforçar els mecanismes de protecció i educació digital abans que el mal arribi.

Consum de pornografia: accés precoc i facilitat extrema

L'estudi també aborda l'impacte del consum pornogràfic. El primer contacte amb aquests continguts es produeix, en mitjana, als 11,64 anys. La via d'accés no sol ser intencionada: gairebé un de cada tres adolescents (34,4%) hi va arribar per primera vegada de manera fortuïta.

A més, la percepció sobre l'accessibilitat és alarmant: el 77,3% dels enquestats considera que és molt fàcil accedir a aquest tipus de continguts. Tot i això, les dades mostren una certa diversitat en els hàbits de consum:

* El 75% afirma no haver-ne consumit mai o gairebé mai.

* Un 18,1% ho fa ocasionalment.

* Només un 5,1% consumeix setmanalment i el 1,8%, diàriament.

Entre els adolescents que sí que en fan ús, destaca una xifra crítica: un de cada cinc (20,4%) presenta un patró de consum problemàtic.

Deficiències en l'educació familiar i escolar sobre sexualitat

Un altre aspecte clau és la falta d'aforament entre famílies i escoles. Sis de cada deu adolescents expliquen que no han parlat mai o gairebé mai de sexualitat a casa.

Pel que fa al centre educatiu, tot i que el 60,2% dels estudiants afirma haver rebut alguna xerrada o activitat sobre aquesta qüestió durant el curs, la demanda és clara: un 44,4% demana explícitament que se'n facin més.

Ús intensiu de dispositius i salut mental en risc

L'entorn digital ha entrat massa aviat a les vides dels andorrans. El primer telèfon mòbil arriba als 10,5 anys de mitjana. A sisè de primària, el 58,9% dels alumnes ja n'utilitza un; aquest percentatge puja fins al 87,2% a primer d'ESO i supera el 93,4% a segon.

Abans de complir els 14 anys, el 85,4% està registrat en alguna xarxa social i més del 56,3% té presència en tres plataformes o més. El temps dedicat és excessiu: l'8% dedica més de cinc hores diàries entre setmana, una proporció que s'enfila fins al 17,8% durant el cap de setmana.

Aquest hiperconnectivitat té un cost emocional directe. L'estudi detecta que:

* Un 17,1% manifesta no estar satisfet amb la seva vida.

* El 15,3% declara patir malestar emocional.

* I el més greu: el 7,4% presenta risc de suïcidi.

Una evolució positiva en alguns àmbits

Tot i la gravetat dels problemes detectats, cal reconèixer una tendència positiva respecte a les dades del 2022. Els indicadors relacionats amb els riscos en línia han disminuït significativament.

La cibervictimització s'ha reduït de l'14,5% al 7%, i la prevalença general de victimització escolar ha baixat del 28,2% al 23,6%. Aquestes millores són un pas endavant que cal aprofitar per continuar treballant en entorns digitals més segurs.

La presentació d'aquests resultats serveix com a alerta i punt de partida per a noves accions institucionals i familiars.