Ara mateix no hi ha un representant d’Unió Laurediana al Consell General com sí s’havia tingut durant molt de temps. La voluntat és revertir aquesta situació?
I tant! Unió Laurediana hem tingut millors moments que els dels darrers anys. Vam prendre la decisió, en el seu moment de no concórrer a les eleccions generals amb una llista territorial. Després vam tenir un cop molt dur, que va ser el perdre les eleccions comunals següents. I bé, hem estat en hores baixes. Negar-ho seria absurd. I ara la intenció que tenim és una miqueta donar-li la volta i tornar a tenir, per un costat, presència al Consell General i poder influir en tot el que puguem. Tenim claríssim que farem una candidatura territorial. I també concorrerem, evidentment, a les eleccions comunals perquè com a força, com a partit que neix de la parròquia de Sant Julià, el comú és una cosa molt important per nosaltres i que creiem que és cabdal de recuperar o d’intentar fer tots els esforços possibles.
Comencem per les generals, que són les que vénen més aviat.
Sí, que és el que tenim primer.
Teniu clar que hi participareu amb una territorial. Sols?
Per ara sí. La nova executiva, i per encàrrec de l’assemblea que ens va votar i ens va posar allà, tenim claríssim el que defensem. Tenim unes idees molt clares, tenim els principis que tenim com a partit. Hi ha hagut un canvi generacional, hi ha hagut un relleu, hi ha gent nova com jo mateix que no m’ha estat mai en política, però a nivell d’idees el partit és el mateix. Hi ha hagut un relleu generacional, però això no vol dir un canvi ni a nivell de línies de pensament, ni molt menys. La gent que el va fundar i que en fa la base i li dona força segueix sent la mateixa, i el pensament que hi ha és el mateix en línies generals a nivell polític amb el que es mou a Andorra.
“Hi ha hagut un relleu generacional, però això no vol dir un canvi ni a nivell de línies de pensament, ni molt menys”
El integrar-vos, o convertir-vos en part, en Terceravia, en el seu moment, va acabar jugant en contra d’Unió Laurediana?
No, jo crec que el moment en què es va fer la decisió per part d’en Josep Pintat i de la gent que liderava el partit en aquell moment, que crec que el Carles Verdaguer era el president del partit per llavors, eren coneixedors i tenien clar de la força que tenim a Sant Julià, perquè som el projecte polític més antic i que porta més anys a Sant Julià.
I més consolidat.
Exacte. Eren conscients d’això, però entenien que no hi havia una força a nivell nacional que representés una miqueta el nostre pensament, la nostra manera de veure la política i la manera de la qual s’havia d’actuar des del govern. Llavors, la visió entenc que era poder ser més rellevants al Consell General, poder tenir un grup parlamentari propi i poder tenir una representativitat que garantís un poder mínim d’influència dintre del Consell per poder dir la teva i fer-te valdre.
Aleshores trobàveu que no hi havia una força a nivell nacional que representés les vostres idees, els vostres principis. Ara tornem a estar amb les mateixes?
A veure, ara llegint els diaris i amb tot el que es mou i la gent pel carrer tothom parla ja de pactes. Sembla que les eleccions hagin de ser el mes vinent i queden un munt de mesos encara d’aquí. No sé si serà el març, l’abril, o el gener. Però realment crec que parlar d’aliances i de pactes o de donar suport a una candidatura només parlant de noms i sigles sense posar sobre la taula programes, idees o projectes concrets seria una mica cínic per part nostra. El que veiem i el que defensem és que, evidentment, si en algun moment hi ha una força o hi ha una unió de persones, una plataforma o com li vulguem dir, que s’avingui amb les nostres idees, a l’ideari que tenim nosaltres des de Sant Julià i el que volem defensar, estaríem encantats de parlar amb ells i amb qualsevol. Nosaltres no tanquem la porta a parlar amb ningú. Al final vivim en una democràcia i crec que Andorra és prou petit i ens coneixem tots com per tancar-nos portes i no parlar amb ningú. Dit això, no ens ajuntaríem mai amb algú amb qui no compartim idees per tal de poder tenir més rellevància a nivell de Consell General. Això ho tenim claríssim.
“Parlar d’aliances i de pactes o de donar suport a una candidatura només parlant de noms i sigles sense posar sobre la taula programes, idees o projectes concrets seria una mica cínic per part nostra”
Anem a parlar d’idees. Un dels temes que segur que marcarà la propera legislatura, sobretot molt al principi, serà l’acord d’associació amb la Unió Europea. No sé, Unió Laurediana, com rep l’acord i si ha definit una posició clara al respecte en vistes a un futur referèndum també.
Hem estat com a oients en el pacte d’estat, que hi tenim a l’Oliver Alís, que és el vicepresident i portaveu del partit, i està més o menys al dia de tot el que es va movent. Però, més enllà d’això, Unió Laurediana no està ni al Consell General ni ha format part del Govern ni de cap institució que hagi pogut modificar ni una coma del que s’ha negociat en aquest acord. I nosaltres el que creiem i veiem claríssim és que, per un costat, sí o sí s’ha de fer un referèndum, sigui vinculant o no, s’ha de respectar el resultat d’aquest referèndum i el Consell General que hi hagi composat en aquell moment ha de respectar el que la població voti i, surti el que surti, és el que s’ha de ratificar en el Consell. Però, des d’Unió Laurediana no tenim ara mateix un posicionament en el que vulguem influir a la gent en favor del sí o del no, sinó que el que defensem nosaltres és la llibertat de vot entre els nostres simpatitzants i la gent que forma part del partit, i, sobretot, el que creiem que és el més important i que és on creiem que hi ha molta feina a fer és, abans de convocar un referèndum, una tasca de pedagogia i d’informar, tant sobre el contingut de l’acord com sobre les conseqüències que pot tenir un sí o un eventual no. Creiem que, des del Govern s’ha fet una tasca amb tota la bona intenció del món, perquè, al final, tots els que fem política treballem per fer el millor per Andorra des del nostre punt de vista, i això m’ho han dit moltes vegades molta gent que s’hi han dedicat molts anys i ho veig exactament igual i a vegades és bo recordar-s’ho perquè, quan no veus les coses iguals pots pecar de caure només en la crítica i en la demagogia i no volem ser així ni fer això. Però el que s’ha de fer és informar molt bé la població del contingut de l’acord perquè hi ha una desinformació brutal en el públic general, en la població en general, no sap ben bé què pot implicar aquest acord ni moltes parts del contingut. Al final, crec que són 2.000 pàgines de document. Jo no me l’he llegit sencer, seré honest, i crec que poca gent se l’hauria llegit sencer.
Jo crec que només hi ha una persona en tot el país que se l’hagi llegit.
El Landry Riba. Nosaltres el que palpem, quan parles amb la gent i llegeixes els mitjans i demés, és que hi ha una desinformació brutal i un desconeixement enorme de quin és el contingut de l’acord, com afectarà a cada persona amb les seves circumstàncies personals i professionals, i l’impacte que tindrà per Andorra en el curt, el mig i en el llarg termini. Creiem que s’ha de fer molta pedagogia i s’ha d’informar de manera clara i propera des del Govern des d’aquí fins que es faci el referèndum i que aquest referèndum no s’ha de fer fins que la gent realment tinguin les eines i els recursos suficients com per saber el que els interessa més a ells amb les seves circumstàncies personals de cadascú. Llavors com a partit el que advoquem és per això, que primer s’informi molt bé la població i després es faci un referèndum i evidentment tots respectarem, amb l’opinió pròpia de cadascú, el que surti en aquest referèndum i si es dona que aquest referèndum es fa després de les eleccions i nosaltres estem al Consell, respectarem el que la majoria triï.
“Unió Laurediana no està ni al Consell General ni ha format part del Govern ni de cap institució que hagi pogut modificar ni una coma del que s’ha negociat en aquest acord”
Des del pacte d’estat sempre es recorda que no és un projecte d’un partit i, en aquest sentit, qui va demanar a la comissió europea l’inici de les negociacions, si no m’equivoco, va ser Albert Pintat com a cap de Govern, que tenia un bon vincle amb Unió Laurediana.
Era del Partit Liberal d’Andorra, i UL no deixava de ser part d’aquest grup. Clar, anem molts anys enrere, jo era molt petit...
És que fa molts anys que s’està negociant i ho dic perquè hi ha gent que ho vincula amb Demòcrates i Xavier Espot, i res més lluny...
Perquè és qui ho ha acabat d’impulsar i, amb el que deia que s’ha de fer molta pedagogia i s’ha d’informar, també creiem que, segurament no és volgut i no en vull fer demagògia, però fins ara, que sí que s’ha fet molta feina, involuntàriament pel fet d’estar tan involucrats en el projecte, crec que s’ha fet més campanya pel sí que no pedagogia i informar. I la població el que es mereix és que la informació sigui totalment objectiva i que es treballi també en donar el que suposa un sí o un no. En una empresa privada, que jo vinc del món de l’empresa privada i porto 10 anys en una empresa familiar, quan tu comences un projecte nou valores tots els escenaris. Crec que ens mereixem i que hem de ser tots conscients de què suposa un no i treballar en una línia en cas que sortís un no tant a nivell informatiu de què pot suposar aquest no com d’una línia d’actuació de quines lleis impulsarem, quin tipus d’accions farem com a Andorra, com a país, des del Govern, per intentar contrarrestar tot allò dolent que pugui venir arrel d’un no a l’acord. O bo, que és que no ho sabem, perquè avui en dia es parla de política de la por però és incertesa. I crec que el que s’ha de treballar perquè no sigui una incertesa, que tinguem el més clar possible dintre de les circumstàncies i del que som Andorra, que hem de ser molt conscients que som un país molt petit i estem negociant amb un monstre, i que ens fan el cas que ens fan i que la informació i la certesa que podem tenir sobre el que ens arriba és limitada, però des del Govern s’ha de fer aquesta tasca d’informar i de treballar amb tots els escenaris com es faria en qualsevol decisió d’aquesta rellevància i d’aquesta transcendència, perquè al final això marcarà el futur d’Andorra.
Una altra qüestió que marcarà de ben segur la campanya i la propera legislatura és la situació de l’habitatge. Penseu que amb les mesures que s’han estat adoptant aquests últims anys n’hi ha prou? S’ha d’anar més enllà? S’ha fet de més?
Amb l’habitatge realment el que ens estem trobant a dia d’avui és que és tot fruit d’una falta de planificació en el llarg termini. Allò crucial i el més important i el que s’ha de fer és planificar l’Andorra que volem a 20 o a 30 anys vista, tenint en compte tots els factors, a nivell de recursos, a nivell d’infraestructura, de despesa pública, per poder tenir una escola andorrana que funcioni garantint uns nivells de qualitat mínims amb el creixement poblacional que s’estimi que volem i que podem assumir, a nivell d’hospitals i de servei sanitari, a nivell de tot. Creiem que el que s’ha de fer és un pla i un estudi per saber quina capacitat té Andorra en el llarg termini i a partir d’aquí decidir què volem, sabent quins límits té el país, perquè al final som una vall tancada, sense accés al mar, amb els recursos hídrics que tenim, a nivell d’electricitat també tenim el que tenim, a nivell d’infraestructures i de carretera...
Molta cosa més ja no es pot fer...
Doncs crec que el crucial i el més important per evitar que això torni a passar és intentar planificar i treballar sempre amb objectius a molt llarg termini, i a partir d’aquí portar aquest objectiu, sent conscients de les limitacions que tenim com a país, en el curt termini anar modulant, per tal que tot sigui ordenat i no trobar-nos en una situació tensionada que ha causat un estrès brutal a les economies de moltes famílies, com el que tenim ara. És veritat que la situació va arribar molt ràpid, no és una cosa que fa 10 anys diguéssim que d’aquí 6 anys el preu dels lloguers es doblarà. Crec que entraríem en un populisme si ara diguéssim que tots ho vèiem, perquè no sortia a les portades dels diaris fa 5 o 6 anys que això passaria. També, personalment no m’agrada i no estic a favor de l’intervencionisme públic en els mercats perquè, tot i que en el curt termini pugui semblar una solució, crec que el remei és pitjor que la malaltia moltes vegades.
“El que s’ha de fer és un pla i un estudi per saber quina capacitat té Andorra en el llarg termini i a partir d’aquí decidir què volem, sabent quins límits té el país, perquè al final som una vall tancada”
Estem parlant de la congelació dels lloguers? O també interpretes com a intervenció en el mercat la creació del parc públic?
Crec que tot el que és intervencionisme en el llarg termini acaba passant factura i acaba alterant el mercat i la llei de l’oferta i la demanda per la que ens regim en una economia com la nostra. Entenc que s’havien de prendre mesures, que evidentment hi havia moltes famílies en una situació preocupant i que s’havia de fer. Dit això, potser n’hauríem pres d’altres i tenim una manera de veure diferent, però una vegada més no en farem demagògia. La situació era la que era, requeria actuar i requeria solucions. El símptoma de que no hi havia una bona planificació, i que el que s’ha de fer és actuar sempre en el llarg termini en vista i sabent les nostres limitacions, és aquestes congelacions de lloguers i totes les accions que s’han pres. El que veiem nosaltres és que, al final, per acabar amb el problema de l’habitatge, en el curt termini podem posar tiretes o pedaços, però amb una mesura com les que s’han impulsat, que no dic que no n’hi hagi cap de bona ni tinc una bola de vidre i el Govern ha treballat durant molts anys i s’ha trencat el cap per intentar buscar-la, no la tinc jo tampoc la solució, però no crec que hi hagi una solució realment perquè en el curt termini puguem solucionar un problema així. Sí que crec que aquest intervencionisme el que ha fet és crear un marc jurídic que no era estable i ha creat una inseguretat que ha fet que gent, que potser estava disposada a invertir en habitatge perquè entrés dintre de l’oferta de lloguer, doncs ho ha deixat de fer per aquesta inseguretat, aquesta incertesa de què passarà amb el que puc cobrar, el que no puc cobrar. Al final algú que fa un edifici de pisos buscarà una rendibilitat mínima, i són els seus diners i així ho ha de fer, i molta gent que tenien habitatges de lloguer i que no s’havien plantejat mai de pujar lloguers i no se’ls hi passava pel cap, doncs potser veient totes aquestes mesures se’ls va despertar una miqueta aquesta por i van dir de pujar-los ara perquè no sé si els podré pujar el dia de demà. Per això dic que, tot i que entenc que s’haguessin de prendre mesures i que es prenguessin, perquè és un problema, crec que el remei ha estat pitjor que la malaltia i que s’ha fet que l’oferta no augmenti perquè s’ha fet por als inversors, i la gent que ja tenien habitatge a lloguer l’han pujat de preu per aquesta por de no sé què podré fer el dia de demà, doncss ara que tinc l’oportunitat pujo el lloguer.
Aquí hem tocat diferents coses, perquè parlàvem de tenir clar fins on podem créixer i tot això, i aquí hi ha lligada la qüestió de la immigració. Perquè per un cantó som més gent que mai però alhora les empreses encara necessiten més mà d’obra, però més mà d’obra encara tensiona molt més tota la resta.
Bé, igual que al Govern quan parlen de l’acord d’associació parlen de transformar l’economia andorrana en una economia d’alt valor afegit, portant empreses de fora d’alt valor afegit i treballadors amb salaris alts. A nivell d’immigració això evidentment té un impacte, a nivell de seguretat social també, però tenim l’economia que tenim. A tots ens agradaria prémer un botó i dir: passem de tenir una economia dedicada al sector de serveis i al turisme a tenir una economia de valor afegit com la que té Liechtenstein. Però no crec que sigui ni una cosa fàcil ni que puguem facilitar perquè d’un dia per l’altre canviï tot així. El que defensem nosaltres és que, dintre d’aquest equilibri i del que Andorra es pot permetre assumir, es faciliti a les empreses les eines i els recursos necessaris perquè puguin portar a nivell de mà d’obra la gent que faci falta, però sempre s’ha de buscar aquest equilibri entre el creixement poblacional, que afavoreixi un creixement econòmic del país, que és bo i necessari perquè la despesa pública també no para d’augmentar i tots volem més, amb no perdre la seguretat que tenim avui com a país, que crec que és un dels pilars fonamentals d’Andorra, que és un dels països més segurs del món i s’ha de fer tots els possibles per preservar això i que sempre segueixi sent així. I després a nivell d’infraestructura, d’hospitals, de serveis públics, que puguen permetre-nos assumir tota aquesta gent, més enllà de l’habitatge, que aquí potser també el que s’ha de fer és aquesta reflexió de quan es porti aquesta gent de fora garantir que tindrà un lloc on viure abans i no que tinguin el problema un cop estan aquí.
“Tot el que és intervencionisme en el llarg termini acaba passant factura i acaba alterant el mercat i la llei de l’oferta i la demanda per la que ens regim en una economia com la nostra”
Sí, però és un peix que es mosssega la cua.
És un cercle viciós. Totalment.
Hi ha un altre gran tema que es va dir que es presentaria una solució aquesta legislatura, però a hores d’ara ja es veu clar que no serà així i que quedarà per a la que ve, que és molt urgent i en l’únic en que coincidim tots és que és molt urgent. La reforma del sistema de pensions.
Sí, completament. La solució crec que tots la tenim més o menys clara al nostre cap, si bé el número no perquè és una cosa d’una complexitat brutal i que requereix d’uns coneixements i d’una feina impressionant per saber què realment s’ha de fer a nivell de detall, però és evident que necessitem prendre decisions difícils, que no agradaran i que faran perdre vots.
Que per això encara no s’ha pres.
Evidentment. Entenc que si no s’ha pres fins ara és perquè no li farà cap favor al partit que ho impulsi...
A part de la complexitat.
Exacte. És una decisió difícil, que per això es va intentar fer aquest pacte d’estat per la reforma, però és evident que això s’ha d’afrontar. Al final tenim un sistema de pensions que sabem que un dia o altre s’esgotarà, serà deficitari i hem d’evitar això a tota costa. Nosaltres entenem que cal una reforma, i, precisament potser perquè som un partit que a dia d’avui no tenim representació al Consell General, i la nova executiva hem començat a treballar en un eventual programa electoral, amb idees mestres i demés, creiem que no s’ha d’anteposar la por a perdre vots a prendre la decisió que cal i que és difícil, perquè estem parlant de les pensions del futur nostres, dels nostres fills, nets i dels andorrans del dia de demà. No volem un sistema fallit. Hem de mirar d’arromangar-nos tots, i quan dic tots parlo d’assalariats, d’empresaris, d’autònoms, de tothom, per buscar la solució que, si bé no agradarà a ningú, sigui la que és sostenible en el temps.
“No s’ha d’anteposar la por a perdre vots a prendre la decisió que cal i que és difícil, perquè estem parlant de les pensions del futur”
Diria que això és el que volem tots.
És el que volem tots, però quan ens diguin que ens pujarà en la cotització, tant als salariats com a les empreses, a ningú li agradarà i tothom arrufarem el nas. Per això entenc que no s’ha fet però és el que toca. Si tots som conscients que amb la cotització actual no tindrem una pensió que ens permeti arribar a uns mínims per poder seguir vivint amb la vida que portem, doncs poques solucions hi ha.
Per anar acabant. La qüestió de la despenalització de l’avortament creieu que s’acabarà fent? No? No cal?
Nosaltres entenem que, sempre i quan no posi en risc la figura del coprincipat, que és el que ha permès que Andorra sobrevisqui al mig d’Europa enclavada entre dos països durant més de 700 anys, s’ha de treballar per avançar en els drets de la dona, i defensem també tot el personal mèdic que participaria d’aquest procés. Des d’Unió Laurediana el que es defensa és que s’ha de poder treballar sempre i quan hi hagi un encaix amb el coprincipat.
Tornem una mica a les eleccions, perquè teniu clar que la territorial hi anireu...
No tenim candidat...
No serà vostè?
No. Ho explico tal qual com és. En el seu moment tocava fer un canvi d’executiva i jo a títol personal i una part important de l’executiva actual, amb els que tinc molta afinitat i som molt propers perquè som gent de la mateixa edat i som tots de Sant Julià i ens coneixem des que som nens, hem anat junts a l’escola, tots hem tingut sempre una inquietud política i la compartim, a més, amb la gent que ja tenen experiència política i que formen part de l’executiva, vam decidir donar el pas. A mi personalment em fa molta ràbia la gent que es limita a criticar i a mirar-s’ho des de la barrera, diríem, sense fer-hi res perquè dius, si tantes idees tens i tan crític ets amb el que hi ha, posa-t’hi tu.
És que s’ha de ser valent, que això a vegades no...
Sí, una mica kamikaze també, perquè tots tenim la nostra feina, i en el meu cas estic en una empresa familiar...
Tot té implicacions...
Sí, però tenim aquest convenciment que, si no t’agrada com van les coses o creus que pots aportar, doncs has de fer un pas endavant i s’ha de ser valent, comporta una responsabilitat, una exposició que no tots voldríem a vegades, però ens ho creiem i volem el millor. A partir d’aquí el que es va acordar és crear la nova executiva, li donem un impuls al partit, tenim clar que volem que el partit avanci i torni a ser rellevant a nivell polític, amb representació al Consell General i a recuperar el comú en les properes eleccions del desembre de l’any vinent. I el que estem treballant nosaltres és a nivell de línies mestres i ja en un programa per poder tenir uns bons fonaments. Un cop tinguem això i tinguem el programa fet, serà l’assemblea qui triarà qui va com a candidats d’Unió Laurediana en aquesta circumscripció territorial.
I heu valorat mínimament com pot afectar a Unió Laurediana l’aparició de nous partits que comparteixen part de l’electorat, per les posicions de dreta i centre, com poden ser Virtus, Andorra Endavant i sobretot Claror, que també té arrels a Sant Julià.
Nosaltres, per ara, fem la nostra. Estem en aquesta primera fase de pensar molt bé quin programa volem portar, quines idees concretes, quins projectes volem posar sobre la taula, què és el que defensarem si tenim representació si la gent de Sant Julià ens fa confiança. Un cop tinguem tot això, estarem més que encantats de seure, d’escoltar i que ens escolti tothom qui ho vulgui. I si la nostra línia de pensament s’avé, per què no? Es pot parlar de tot. Però sempre amb aquesta línia vermella que no deixarem perdre, ni enterrarem idees que tenim nosaltres, per tal de poder tenir més rellevància en el Consell General o de poder tenir una posició més favorable o estar més propers al govern que es creï o el que sigui.