Sense indemnització per un greu accident d'esquí el 2018 a Soldeu
Un jutjat civil ha desestimat de manera ferma la reclamació econòmica presentada fa anys per un esquiador que va patir lesions greus en una pista de l'estació de Solanelles, situada a la parròquia d'Encamp. La sentència, dictada recentment sobre fets ocorreguts el 2018, confirma que no hi ha responsabilitat per part de l'empresa gestora i nega qualsevol obligació de pagar una indemnització.
L'esquiador va arribar a reclamar 46.191,80 euros com a compensació pels seus danys físics i morals. La seva demanda es fonamentava en la idea que un element del paisatge, concretament el peu de formigó, havia causat les seves ferides quan va xocar contra una xarxa protectora.
Un accident a alta velocitat amb conseqüències greus
Els fets van tenir lloc la pista Fura. L'acusat, que inicialment intentà dir que baixava per l'Obaga, va arribar fins als límits de les instal·lacions del telecadira. En tocar una xarxa reixada situada a prop d'un cartell senyalitzador i un peu de formigó, es van produir lesions molt serioses.
L'esquiador va sofrir una fractura oberta de la tíbia, trencament del mal·lèol posterior i una fractura en el metacarpià de la mà dreta. La recuperació ha estat llarga: requeria intervenció quirúrgica immediat, trasllats amb avió medicalitzat a un centre universitari, vuit operacions addicionals i un mes de convalescència en residències especialitzades.
El tribunal atribueix la culpa al risc assumit per l'usuari
La justícia ha analitzat les proves fotogràfiques del dia dels fets. Les imatges demostraven que el suposat peu de formigó estava completament cobert de neu i, per tant, no podia ser l'origen d'un impacte directe ni causar lesions tan greus.
El tribunal ha destacat un argument clau: la gravetat del trauma és directament proporcional a la velocitat amb què es produeix el xoc. En una zona plana i ampla de 25 metres, un esquiador que respecta les normes disposaria d'espai suficient per evitar obstacles o maniobrar.
> "El risc que un esquiador que circula a velocitat excessiva perdi el control dels seus esquís i acabi impactant contra un element situat al marge de la pista no és un risc anormal creat per l'estació, sinó la materialització del risc generat per la mateixa conducta de l'usuari"
Els magistrats recorden que pagar una entrada o accedir a les pistes no implica automàticament responsabilitat davant qualsevol accident. L'explotadora només respon si es demostra negligència, i en aquest cas no s'ha acreditat cap incompliment de les obligacions de seguretat.
Conclusió: la demanda és desestimada sense indemnització
La sentència confirma que l'esquiador va actuar amb velocitat excessiva, trencant fins i tot la xarxa vermella d'alentiment existent. Com que no s'ha pogut provar el nexe causal entre les accions de l'estació i els danys patits, recau sobre qui demanava la indemnització la càrrega de la prova.
Per tant, es desestima totalment la demanda. L'esquiador queda sense cap dret a rebre diners per part de l'empresa gestora ni s'examina el quantia exacta que havia sol·licitat inicialment.