Salut Mental nota el neguit per l'habitatge en mal moment: manca de personal i conflictes interns
El servei de salut mental d'Andorra es troba avui dia en una situació crítica que afecta directament la qualitat de l'atenció als ciutadans. Les fonts consultades indiquen un escenari on les necessitats assistencials creixen mentre els recursos humans estan molt per sota del previst.
Manca de personal i condicions laborals precàries
Un dels problemes més objectius és la falta de places: actualment hi ha tres places i mitja menys del que estava previst fins ara. Aquesta escassetat no només ve per baixes mèdiques, sinó també per reduccions de jornada causades per dificultats administratives.
> "Hi ha professionals que pretenien reagrupar i no ho han pogut fer i s'estan buscant la vida per tal de mirar d'incrementar emoluments i així poder complir els requisits establerts"
A més, tot i que hi ha interessos des del sector privat o extern en psiquiatria i psicologia, les condicions salarials i el nivell de vida actual fan descartar la incorporació per part dels candidats. La saturació assistencial és evident.
Augment de la pressió sobre els serveis
El doctor Joan Soler, cap del servei, ja va alertar fa temps sobre l'increment de la pressió assistencial. Aquest augment es deu a un creixement demogràfic i a una clara escalada en les patologies mentals al país.
> "És evident que s'ha incrementat i de quina manera la població i, per tant, només per això els pacients potencials també van en augment. També és una obvietat, malauradament, que les patologies i trastorns mentals van a l'alça en tot l'entorn"
Aquesta realitat no s'escapa d'Andorra, on la població vulnerable ja comença a mostrar signes de temor per l'estabilitat del seu habitatge.
Tensions internes i reorganització discutida
La saturació ha generat un malestar intern que afecta tant als facultatius com al personal sanitari o administratiu. Molts professionals no entenen les decisions adoptades recentment, considerant-les en alguns casos fruit de favoritismes.
S'està intentant separar l'atenció infantil de la dels adults i reforçar l'assistència comunitària, assignant-hi força personal d'infermeria. No obstant això, molts membres de l'equip consideren que aquests recursos són excessius per al tipus de prestacions que es duuen a terme.
Tampoc hi ha consens entre els referents infermers i administratius respecte als canvis plantejats, la qual cosa dificulta una gestió eficient del servei.