Rosa Mari Mandió: volta el món i torna al forn

Rosa Mari Mandicó, figura clau en la història institucional d'Andorra, ha tornat a ser notícia després de presidir l'Associació Europea d'Antics Parlamentaris. La seva trajectòria, que uneix la salut pública amb el compromís polítici, exemplifica com una persona pot contribuir decisivament al desenvolupament del país sense renunciar mai als seus arrels familiars.

Una votació històrica a l'urna de fusta

L'15 de març, en un acte celebrat a París, Mandicó va ser elegida presidenta d'aquesta associació europea. La imatge que il·lustra aquest moment és especial: la mostra conserva una instantània del seu vot favorable durant el referèndum per aprovar la Constitució de 1993.

> «A la mediateca del Grup d'Ex Síndics i Ex Consellers Generals (GESCO) hi ha una imatge de Rosa Mari Mandicó dipositant un vot favorable a l'urna, però no és una urna qualsevol sinó que és de fusta...».

Aquesta fotografia captura el moment en què Andorra es convertia en estat modern. En aquella instantània, la jove professional vestida amb elegància discreta i abric blanc representava l'arribada de les dones a les màximes institucions del país. Mandicó va ser membre del Consell constituent i una de les primeres conselleres generals.

De la clínica al capdavant educatiu

La seva contribució no es limita, però, a aquells anys decisius. Nascuda el 1951 a cal Borró del Forn de Canillo, va ser l'única infermera titulada quan va començar a treballar a la Clínica Verge de Meritxell el 1971.

Els anys van passar i Andorra creixia amb urgència. El 1988, Mandicó es va posar al capdavant de la creació de l'Escola d'Infermeria. Aquesta institució, inicialment dirigida per ella mateixa com a directora i una administrativa, formava els professionals que el país necessitava.

> «Aquell primer curs només hi havia tretze alumnes matriculades... Mandicó va participar en el disseny del primer pla d'estudis».

Aquesta escola esdevindria l'embrió de la futura Universitat d'Andorra. Va dirigir el centre fins a la seva jubilació, el 2016, consolidant una estructura educativa imprescindible per al sistema sanitari nacional.

Una trajectòria política completa

La seva carrera pública va ser intensa i variada. El 1992 va ser elegida consellera general per Canillo. Posteriorment, ha exercit com a ministra d'Educació, de Joventut i d'Esports, així com directora de Salut.

El seu compromís amb la memòria parlamentària es manté viu. Entre el 2021 i el 2025 va presidir el Grup d'Ex Síndics i Ex Consellers Generals, dedicat a preservar els valors democràtics del país.

Arrels al Forn de Canillo

Malgrat la seva vida pública intensa i les seves responsabilitats internacionals, Mandicó continua estretament vinculada a Canillo i als seus entorns familiars. Després de jubilar-se s'ha posat al capdavant de Naturalis, una iniciativa empresarial dedicada a elaborar productes naturals al Forn.

Aquesta decisió li permet mantenir el contacte amb la terra, practicar esports com l'esquí o restaurar mobles antics, allunyant-se dels despatxos institucionals per tornar a les ocupacions manuals i quotidianes. La seva història demostra que és possible apostar per la modernitat sense oblidar mai d'on es va néixer.