Rehabilitació en lloc de multes

Prop d'un centenar de joves han optat pel programa alternatiu de rehabilitació des del seu llançament el 2022, escollint la via educativa per evitar sancions econòmiques derivades del consum o tinença d'alcohol i drogues tòxiques.

> "Prop d'un centenar de joves s'han acollit al programa alternatiu de rehabilitació per a menors d'edat des de la seva posada en marxa el 2022 per evitar el pagament de sancions econòmiques."

Segons els balanços publicats pel Govern, l'àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives ha gestionat un total de 96 sol·licituds durant la seva primera etapa operativa (2022–2025). D'aquestes demandes, 85 participants han completat satisfactòriament l'intervenció educativa. Així, es confirma una taxa global de finalització del període que s'apropa al 89%.

Una evolució fluctuant amb un canvi dràstic el 2025

L'anàlisi dels dades revela una trajectòria irregular. El programa va iniciar-se amb relativa calma, registrant només 18 casos l'any de llançament (del qual en van acabar 94%). L'activitat es va disparar el 2023, tocant sostre amb 47 peticions, la majoria finalitzades. No obstant això, l'exercici següent va veure una caiguda significativa fins als set casos.

Ara bé, ha estat aquest mateix any, el 2025, quan la demanda ha tornat a repuntar amb força: s'han registrat 24 sol·licituds. Aquesta xifra representa més del triple de l'anterior exercici i marca un nou pic d'interès per part dels joves sancionables.

L'alcohol domina la escena penal juvenil

La correlació entre les estadístiques policials sobre el consum a la via pública i aquest programa és evident. El màxim històric de sol·licituds (47) va coincidir amb l'any que Andorra va rebre més multes per botellot (403).

Les dades actualitzen també un fet crucial: des del 2024, el 100% dels menors sancionats per consum d'alcohol al carrer són residents al Principat. En l'últim any analitzat (2025), la distribució de substàncies ha canviat radicalment: mentre que abans es repartien a parts iguals entre alcohol i cànnabis, ara les begudes alcohòliques són el motiu principal. De les 24 noves entrades, 16 joves (el 66%) van finalitzar amb èxit el procés.

Pel que fa als vuit casos no conclusos, cal recordar que l'incompliment activa automàticament la multa administrativa inicial. El perfil d'edat es manté estable entre els 15 i els 17 anys, sent aquesta franja demogràfica la més afectada.

Un enfocament pedagògic amb resultats positius

L'equip de psicologia clínica especialitzat en drogodependències, que dirigeix les sessions, ha valorat positivament el 100% de les 16 intervencions finalitzades durant l'any passat. A més d'aquest èxit qualitatiu, s'ha observat una tendència a la brevedat dels processos: el 75% dels menors que van acabar el programa ho feren en tres o cinc sessions.

> "L'equip de psicologia clínica especialitzat en drogodependències ha valorat positivament el 100% de les intervencions finalitzades."

Cap dels atesos va requerir derivació a la Unitat de Conductes Addictives (UCA). L'única excepció fou una derivació externa per avaluar dificultats d'aprenentatge en un cas concret.

Context legal i objectius preventius

Aquesta eina s'emmarca dins del Reglament del 9 de desembre del 2021, impulsat pel Govern amb l'objectiu clau de substituir el càstig punitiu per una acció pedagògica. La mesura consisteix en intervencions educatives d'entre tres i deu hores mitjançant sessions individuals amb el menor i la seva família.

L'Administració busca sensibilitzar els joves sobre els riscos del consum de substàncies i detectar precoçment problemàtiques familiars o acadèmiques. No obstant això, si l'intervenció falla, les conseqüències són immediates: la multa econòmica imposada inicialment es converteix en realitat.

Aquesta dinàmica posa de manifest que el sistema funciona com un filtre preventiu eficient per a la majoria dels casos, però també serveix d'avís clar sobre els límits de l'alternativa quan no s'escolten les recomanacions professionals.