El ministre qüestiona les prioritats financeres d'algunes corporacions

El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha utilitzat una entrevista al programa «Parlem-ne» de Diari TV per reclamar un esforç més decidit als comuns en la inversió del parc públic d'habitatge. En el seu discurs, va qüestionar directament que algunes administracions anteposin la reducció del deute o els rendiments dels dipòsits bancaris a l'accés real a una llar.

> «Rendiment financer per rendiment financer sense un retorn a les famílies no el veig gaire útil», va afirmar Lladós, referint-se específicament als comentaris fets recentment pel comú d'Escaldes-Engordany sobre els interessos dels diners dipositats.

El ministre va matisar que reduir l'endeutament és positiu per si sol, però va advertir clarament que aquesta acció no hauria de passar al davant de la inversió residencial. Va insistir en que «es poden fer les dues coses» simultàniament: pagar el deute i construir pisos.

Un exemple positiu del Govern central

Per contrastar, Lladós va destacar la gestió dels últims quatre anys per part de l'executiu. Durant aquest període s'han dedicat més de 150 milions d'euros al parc públic d'habitatge mentre es reduïa el deute i s'obtenien superàvits. L'objectiu és que el parc superarà els 650 pisos amb les actuacions previstes, algunes de les quals es realitzaran més enllà del termini actual de la legislatura.

El ministre va reclamar especialment la implicació dels comuns en el projecte de llei per impulsar edificis de lloguer assequible. La proposta preveu que les administracions renunciïn a part dels ingressos associats als nous promotores, fent viables els projectes privats amb taxes locals i impostos estatals.

Una construcció que es moderarà en el futur proper

La reclamació arriba quan Lladós preveu una moderació de la construcció a mitjà termini. Tot i que les empreses tenen projectes per als propers dos o tres anys, va advertir que les noves promocions s'haurien d'alentir en un horitzó de quatre o cinc anys.

Això podria reduir els recursos que alguns comuns obtenen de llicències i taxes vinculades a l'obra. El ministre va apuntar que el 2027 les corporacions rebran prop de 90 milions d'euros en transferències, però subratllà la diferent dependència de cada parròquia respecte al sector immobiliari.

> «Els comuns haurien d'analitzar com diversificar la recaptació amb altres activitats econòmiques i quines despeses o inversions podran assumir si disminueix el ritme d'obres», va advertir Lladós. No es tracta de frenar l'economia sobtadament, sinó adaptar-se progressivament a un model menys sostingut per la construcció.

La causa de la frenada: restriccions a inversors estrangers

El ministre va atribuir el fre actual als nous límits sobre les operacions d'inversors estrangers. La normativa impedeix que aquest impulsin promocions, limita l'adquisició immobiliària a dues unitats i grava compravendes curtes.

Malgrat la reducció de recursos derivada del impost a la inversió estrangera, Lladós va assegurar que el resultat era previsible i necessari per aturar promocions especulatives. Va confirmar que l'inversió estrangera directa no immobiliària continua creixent, tot i que els ingressos fiscals provenents de les operacions immobiliàries han baixat.