Quan el cotxe familiar va obrir les portes del turisme a la muntanya
Durant els anys seixanta, l'arribada massiva de vehicles com el Seat 600 va transformar radicalment la geografia turística d'Andorra. Allò que avui coneixem com a estació esportiva i centre comercial, en aquell moment era un paisatge dominat per tendes plegables, caravanes i famílies buscant compres i natura.
La transformació econòmica europea va posar el cotxe al rang de cada vegada més llars. Per a moltes famílies de Catalunya i del sud de França, la carretera es convertia en una promesa de llibertat cap a un país proper però diferent: muntanya, natura i preus atractius.
> "Els Seat 600, Renault 4L i Citroën 2CV pujaven carregats amb tot el necessari per instal·lar una petita llar provisional entre muntanyes."
Aquesta era l'època d'escapades setmanals o estades prolongades a les parcel·les. Els allotjaments al carrer, com els càmpings i les roulottes populars, oferien una alternativa assequible als hotels tradicionals. Es podia cuinar amb un forn de llenya, compartir despeses entre veïns de tenda i viure setmanes fora sense pagar habitació cada nit.
Els emblemes d'una etapa històrica
L'allotjament a l'aire lliure va ser la porta d'entrada del turisme de masses. Destacaven noms com el Càmping Valira, inaugurat al 1969 a Andorra la Vella, situat al costat del riu per combinar l'estada amb les compres i passejades.
A Canillo, el Càmping Janramon es va fer un lloc entre qui buscava tranquil·litat. A més, hi havia el Càmping Casal, el Càmping Santa Creu a la Seu d'Urgell (territori andorrans) i el Càmping Frontera a la Farga de Moles, que servia com a base logística per visitar el Principat des del costat espanyol.
> "Jo mateix vaig passar deu estius venint un mes a Andorra amb els meus pares i el meu germà. Dels quatre als catorze anys. Ens instal·làvem a Escaldes, on ara hi ha el poliesportiu..."
Aquest testimoni personal il·lustra com aquells espais es convertien en el centre del món dels nens i joves adults. Les instal·lacions eren senzilles: una taula plegable, cadires de plàstic o fusta i la vida passava a fora.
El comerç al cor de les vacances
Les estades alimentaven directament l'economia local durant el franquisme. Moltes famílies arribades d'Espanya trobaven productes difícils d'aconseguir o més cars a casa seva. Perfums francesos, mitges de niló, vaixella Duralex, aparells electrònics i licors entraven en les llistes de compra.
> "Per als nens, el càmping era un territori de llibertat. Per als adults, també era un espai de relació... Els retrobaments d'un estiu a l'altre acabaven formant part del viatge tant com la muntanya."
Aquests anys van consolidar una combinació que defineix el turisme actual: natura, muntanya i comerç. Avui dia, quan recordem Andorra de fa sis dècades, l'imatge més nítida és aquella tenda al costat del riu amb els pares asseguts a fora mentre tota la família jugava durant el dia.
La memòria col·lectiva guarda encara les sensacions aquelles vacances: buscar bolets, banyar-se al riu i jugar entre tendes fins que l'extensió del camp semblava infinita.