Pilar Burgués, una dona de llibres

Hi ha vides que transcorren planes i d'altres intenses. Aquest és el cas de Pilar Burgués, una persona amb qui vam compartir tota la escolaritat.

> «D'altres, en canvi, contenen històries intenses que mereixen ser recordades com a exemples de vida per la fortalesa i la serenitat dels seus protagonistes. I aquest és el cas de la Pilar.»

La Pili, com li deien els amics, era una nena fàcil, senzilla i discreta que tenia molt d'afició pels estudis. Cada estiu marxava al seu poble per passar les vacances entre xics i noies, deixant-nos a Andorra amb ganes de saber què havia passat en aquells mesos de pau.

Després dels seus anys docents, l'amor pel paper la va portar a treballar a la Biblioteca Nacional. Quan la malaltia li obligà a deixar el feina professional, es transformà com a escriptora i publicà el seu primer recull: *Flaixos de llum blanca*. En aquest llibre de relats explica amb paraules sentides la seva llarga malaltia, els passadissos dels hospitals que s'allargaven al llarg dels anys.

Són pàgines amarades de dolor i sinceritat. Però també hi descobrim un esperit fort capaç d'albirar petits flaixos de llum en moments foscos. Ens sorprèn el seu sentit de l'humor intel·ligent que feia baixar la pressió quan les circumstàncies s'entossudeixen a posar-t'ho difícil.

La seva obra es completa amb *Ametlles torrades*, un recull de vint relats il·lustrat per Berta Oromí. En aquesta segona part, la narradora mostra una habilitat especial: cloure les històries de manera ràpida i sorprenent.

> «Ens regala un darrer pensament expressat amb poques paraules com una sentència amarada de saviesa i de sentit de la realitat.»

El llegat de Pilar Burgués són les seves obres, però també la petjada que ha deixat en els llibres del seu marit, el poeta Joan. La seva figura es retroba en personatges com la Sumpta d'*Últim estiu a Ordino* o la bibliotecària de *La República Invisible*. El seu exemple i serenitat continuen regint la memòtica col·lectiva.

> «El teu llegat són les teves obres, la petjada que has deixat en les del Joan i, sobretot, l'exemple i la serenitat que han regit la teva vida.»