Pilar Burgués i el seu viatge literari des del dolor fins al paradís

Joan Peruga, escriptor resident a Ordino amb un museu dedicat als elefants, havia intuït fa temps que Pilar Burgués (Escaldes-Engordany, 1957) era qüestió de temps que saltés al costat dels autors. El seu debut literari va arribar el 2015 amb *Flaixos de llum blanca*, una obra singular nascuda directament del patiment físic.

Un origen dolorós: la diabetis i els transplants

La gènesi d'aquest primer llibre rau en la diabetis mellitus tipus 1 que Burgués patia des dels seus disset anys. La malaltia es va complicar greument amb una necrosi, obligant-la a rebre un pàncrees i un ronyó nous el 2005. Malgrat els transplants, la condició no va deixar de progressar fins a requerir l'amputació dels dos peus.

El resultat literari és una mena de diari crònic que s'assembla més a un trencaclosques: 34 "flaixos" o microrelats inspirats en anècdotes hospitalàries com la síndrome del membre fantasma, les consultes mèdiques i la vida entre quiròfans. Burgués va utilitzar l'escriptura com una teràpia per exorcitzar el dolor: «M'he sentit molt de temps atrapada en els hospitals... Funciona, la teràpia del microrelat?». Aquesta obra es pot llegir en paral·lel amb *Sentinella* de Joan Peruga.

El paradís perdut al Matarranya

Tres anys després d'aquest debut terapèutic, l'autora va decidir fugir definitivament de la malaltia i les seves seqüeles. Va recular en el temps fins als seus estius infantils a Torre del Compte, al Matarranya (Terol), durant els anys 60.

En *Vacances de xics* (2018), Burgués descriu aquest lloc com un paradís on la diabetis no existia. Recorda aquells tres mesos eterns a ca l'Hereu, casa pairal de la branca materna, envoltada d'una tribu familiar i amics. El paisatge canvia des de les cases andorranes fins als murs encalcinats del poble terolenc.

> «Els llocs, els personatges i les situacions són reals, però els he passat pel sedàs de la memòria, i és inevitable que els hagi modelat, edulcorat i probablement distorsionat».

Aquests records es veuen acompanyats per dibuixos a ploma del il·lustrador Sergi Mas i conserven girs lingüístics propis de l'època com el tractament "tiets" als grans o paraules locals.

Ametlles torrades: ficció, record i història familiar

La trilogia autobiogràfica es tanca amb *Ametlles torrates* (2025), una col·lecció de vint relats inicialment publicats al diari Bondia entre 2022 i 2025, il·lustrada per Berta Oromí Bach. Aquest volum barreja la memòria personal amb episodis estrictament ficticis.

Un dels contes destaca pel seu caràcter romàntic: l'història de la Quimeta i l'Anselm. La primera, minyona a l'Hostal Madriu d'Escaldes al principi dels anys 50, és enamorada per un client viatjant de Sabadell anomenat Anselm. Ell li regala caramels, bombons i botons fins que la conviden al ball de festa major.

La parella s'embarca el 20 de juliol del 1957 a bord del vaixell *Begoña* cap a Buenos Aires per obrir-hi un comerç. La història, plena d'humor i nostàlgia, reflecteix l'Andorra dels primers anys del boom turístic.

Una literatura terapèutica en català andorrà

Pilar Burgués ha consolidat la seva posició com una de les memorialistes més conspícues d'Andorra. La seva obra, que inclou incursions mèdiques amb humor negre i poemes confessionsals, explora els paisatsge olors del passat sense caure en el sensacionalisme.

Comparteix gènere amb obres com *Xarnego* de Txema Díaz-Torrent o *Les oliveres i altres paisatges perduts* d'Eva Arasa. La literatura andorrana, segons la seva trajectòria, toca tant les tecles històriques sombres com els moments més dolços de l'infantesa.

> «L'única pàtria possible d'un home decent és la infància».