L'estadística oficial explica la paradoxa de la inflació a Andorra

L'Institut Nacional d'Estatística ha aclarit recentment un dubte recurrent entre ciutadans i analistes: com es pot registrar una baixada del IPC (Índex de Preus al Consum) quan, en el dia a dia, els preus continuen pujant? La resposta no és que la vida sigui més barata, sinó un detall tècnic fonamental anomenat 'efecte base'. Aquest fenomen matemàtic explica per què Andorra mostra una inflació interanual lleugerament inferior (0,3%) a la de països veïns com Espanya o França durant el tancament del 2025.

Què passa realment amb els preus?

La veritat és que el cost de vida segueix creixent. Segons les dades oficials, al setembre del 2025 la cistella de compra va augmentar un 1% respecte a l'agost anterior. No obstant això, quan es compara amb el mateix mes de fa un any (setembre 2024), la xifra interanual cau lleugerament.

La raó és que setembre del 2025 va ser un període d'inflació intensa, especialment impulsada pels carburants. Els preus dels combustibles van pujar un 1,3% en aquell mes, una xifra molt superior a la registrada l'any anterior. Com que el càlcul de l'IPC mitjalla els canvis durant dotze mesos (de setembre 2024 a agost 2025), aquest pic inicial d'aquest any s'inclou en el denominador, fent que la comparació amb l'any anterior resulti més baixa.

> "Que l'IPC hagi baixat no vol dir que estiguin baixant els preus"

Aquesta frase resumeix perfectament la situació: les dades macroeconòmiques poden amagar realitats microeconòmiques. La cistella de compra estàndard utilitzada per aquests càlculs pot no reflectir exactament el que consumeix cada família, ja que els hàbits canvien i alguns productes tenen preus molt volàtils.

El cas del vestit i la roba: un exemple clar

Un dels grups de productes on millor es veu aquest efecte és en roba i calçat. Enguany, els preus d'aquests articles van pujar un 13,02% al setembre. En canvi, fa un any (setembre 2024), l'increment va ser del 20,47%. Aquesta diferència de prop deu punts percentuals abaixa la taxa global d'inflació en aproximadament un 0,5%.

El fenomen també s'ha vist a les campanyes de rebaixes. L'estatutista explica que si els preus baixen poc (com va passar aquest any), l'efecte inflacionista és menor comparat amb anys anteriors on les caigudes de preu eren més dràstiques.

> "La sortida de rebaixes ha estat menys inflacionista que l'any passat però probablement perquè les rebaixes han estat menys intenses que l'any passat"

Aquest detall és crucial per entendre la dinàmica: una caiguda de preu petita avui pot semblar positiva a les dades, mentre que fa un any va ser molt més severa.

Metodologia i comparativa internacional

L'Institut Nacional d'Estatística assegura seguir estrictament la metodologia establerta per l'Eurostat, el FMI ( Fons Monetari Internacional) i l'OCDE. Aquest procediment, validat científicament fa anys, permet comparar xifres entre països de manera rigorosa.

No obstant això, hi ha matisos. Mentre que Espanya o França poden mostrar inflacions diferents, a Andorra el pes dels productes com la roba era superior durant els tres primers mesos del 2025 (octubre, novembre i desembre), cosa que afecta el càlcul final.

Què esperar per l'octubre?

La tendència podria invertir-se properament. L'IPC va créixer un 0,1% a octubre del 2025. Si la dinàmica es manté o s'intensifica en els mesos següents, el 'efecte base' actuarà al revés: l'inflació interanual podria tornar a pujar de forma significativa.

La resposta definitiva sobre com evoluciona aquesta dada arribarà amb la publicació del proper informe. Fins llavors, cal recordar que les estadístiques són eines útils per entendre tendències generals, però no sempre capturen el dolor immediat dels preus als supermercats de cada parròquia.

En definitiva, no estem en recessió ni la vida és més barata. Estem davant d'un joc matemàtic complex on un any amb pujades fortes fa que l'any següent sembli lleugerament millor a les xifres globals.