Un acord signat, però amb la consulta com a condició sine qua non

La setmana passada es va formalitzar un pacte d'estat per aprovar el projecte hidroelèctric de l'Espot. No obstant això, aquesta decisió no ha estat acollida sense reserves ni consens total entre les forces polítiques i la societat civil.

Entre els partidaris del text signat, hi ha una clara voluntat d'avançar cap a la consulta ciutadana. El president del Partit Socialdemòcrata, Pere Baró, va destacar aquest dimarts que s'havia fet un "pas important" i que aquesta acció suposa l'últim tràmit previ al plebiscit.

> «Hi ha temps per fer el referèndum aquesta mateixa legislatura i separat de les eleccions generals, que s'han de celebrar a la primavera», va afirmar Baró. El líder del PS va insistir en què "la decisió final l'ha de tenir el poble", tot i mantenir una posició favorable al contingut de l'acord.

Per la seva banda, Marc Magallón, president d'Acció, va qualificar la signatura com un acte «de molt rellevant» que obre una nova etapa. No obstant això, el seu missatge va ser contundent: exigeix "informació molt rigorosa, transparència i responsabilitat política".

Magallón va defensar que «la ciutadania ha de conèixer amb ets i uts de forma molt clara les implicacions de l'acord», incloent-hi les oportunitats econòmiques per diversificar el sector energètic i els reptes ambientals. Per a ell, aquest projecte representa una "oportunitat per preservar allò que ens fa únics".

La Unió Laurediana, amb la veu del seu portaveu Oliver Alís, juga un paper clau en el pacte d'Estat. Alís va subratllar que «cal fer el màxim de pedagogia possible, explicant amb claredat tots els avantatges i possibles inconvenients» tant per a la població com per al teixit empresarial.

El seu objectiu és donar garanties perquè els ciutadans puguin decidir "amb coneixement de causa i sense pressions", un procés que ha d'esdevenir-se «ràpidament però sense presses electorals», segons va afegir el representant lauredià.

En canvi, no tot és llum. Jordi Jordana, president del grup parlamentari Demòcrata, recorda que si bé la signatura era "important" per donar per conclosa la fase de negociació i estabilitzar el text, «tampoc genera cap conseqüència immediata». Jordana ha exposat que es tractava d'un pas necessari per avançar en la tramitació i poder iniciar properament el procés intern de ratificació.

Finalment, Carine Montaner, presidenta d'Andorra Endavant, ha assumit una postura crítica davant del gest. Ha argumentat que «molts ciutadans» veuen l'acord signat abans de celebrar un referèndum com "una presa de pèl".

Per aquest motiu, la formació s'ha donat suport explícit a les concentracions convocades per demanar la convocatòria immediata d'aquesta consulta ciutadana. La tensió entre avançar el projecte i respectar l'autonomia de decisió del poble segueix sent un tema central en l'actualitat política andorrana.