La nova llei facilita la recuperació d'immobles abandonats als pobles de muntanya

La tercera Jornada d'Habitatge Rural i de Muntanya, celebrada aquest dimarts al Casino d'Alp (Cerdanya), ha posat sobre la taula les eines legals per combatre l'esgotament del parc habitacional a l'Alt Pirineu i Aran. El punt central és el Decret llei 6/2026, de 5 de maig, que entra en vigor immediatament i modifica radicalment els requisits urbanístics dels municipis rurals.

Aquesta normativa busca adaptar la burocràcia a la realitat demogràfica del Pirineu. Fins ara, molts edificis eren inviables per convertir-los en vivendes degut a complexitats administratives o perquè es trobaven en sòl no urbanitzable sense valor patrimonial reconegut.

Un inventari nou per als immobles recuperables

Una de les grans novetats és la creació d'un *inventari* específic. A diferència del catàleg tradicional que protegeix masies amb elements històrics, aquest nou instrument identifica construccions en sòl no urbanitzable aptes per ser rehabilitades com a residències habituals.

La normativa estableix límits clars: les edificacions incloses podran ampliar-se fins a una superfície total de 150 metres quadrats, sempre que es garanteixi la integració paisatgística i s'acrediti la necessitat de l'actuació. Un cop aprovat el municipi, els ajuntaments podràn emetre les llicències directament sense requerir informes previs de comissions territorials per a cada obra.

A més d'habitatge, aquest inventari permet desenvolupar activitats artesanals, artístiques o equipaments socials dins dels edificis recuperats.

Reconeixement als veïnats antics i simplificació del POUM rural

La llei introdueix la figura dels *veïnats rurals tradicionals*. Es tracta de nuclis d'edificacions amb més de cent anys antiguitat, sovint sense tots els serveis urbans. Aquests assentaments podran ser regulats mitjançant el planejament municipal per permetre rehabilitar i ampliar habitatges existents.

També es preveu la divisió horitzontal d'immobles per crear noves unitats immobiliàries, sempre dins del marc de l'integració paisatgística. L'objectiu és evitar que les limitacions urbanístiques impedeixin recuperar parts essencials de la història dels pobles.

Per als ajuntaments petits, s'estableix el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal rural (POUM rural). Aquest instrument té el mateix valor jurídic que un POUM convencional però simplifica dràsticament la documentació i els procediments ambientals. Els municipis sense previst creixement poden optar per normes de vigència indefinida més senzilles.

Aquesta reforma respon a una crítica constant: petits ajuntaments amb pocs recursos tècnics havien d'afrontar exigències idèntiques als grans nuclis urbans. La nova normativa també agilitza la contractació d'obres públiques i permet licitar conjuntament projectes.

Interrogants sobre l'accés real a l'habitatge assequible

Tot i les oportunitats legals, la jornada ha deixat clar que facilitar els tràmits no garanteix per si sol habitatges accessibles. La rehabilitació d'un edifici o el reduir burocràcia no assegura que el preu final sigui suportable per a qui treballa al sector primari.

La flexibilització de les reserves obligatòries de sòl per a protecció pública és un altre canvi significatiu. Els municipis podran definir aquestes zones, però els nous instruments rurals queden exempts dels percentatges mínims generals d'altres planejaments.

Això obre el debat sobre com garantir que l'augment de les possibilitats constructives es tradueixi en vivendes reals per a la població local i no només en segones residències o turisme residencial.

El context estratègic del Pirineu

L'esdeveniment ha estat impulsat per la Taula d'Habitatge de l'Alt Pirineu i Aran, amb el lideratge de l'IDAPA (Institut per al Desenvolupament) i l'Ateneu Cooperatiu. David Vallvé, director de l'IDAPA, ha destacat que les dificultats geogràfiques fan especialment complex aquest repte demogràfic.

L'accés a la vivenda és un eix prioritari de l'Estratègia del Pirineu. La nova normativa ofereix eines per reaprofitar existents, però el veritable retest serà verificar si es transformen en habitatges permanents i econòmicament accessibles.

La nota final no concretava quantificacions ni municipis específics que comencin aplicació immediata, deixant la tasca de desplegament als ajuntaments afectats.