Només sis famílies superen les proves per als deu pisos del Font de Ferro

La segona convocatòria impulsada pel Govern d'Andorra ha revelat una realitat dura: només sis candidatures continuen en el procés d'adjudicació dels deu habitatges disponibles a l'edifici Font de Ferro, situat al barri d'Aixovall, dins la parròquia de Sant Julià de Lòria. Malgrat que es van presentar nou sol·licituds, tres han quedat excloses immediatament per no reunir els requisits legals.

> «Les tres sol·licituds que no poden continuar corresponen a unitats familiars que no compleixen els requisits per accedir a habitatges de dues habitacions o que encara no disposen d'una resolució favorable per part de l’INH.»

Aquesta situació, confirmada el 28 d'octubre, es produeix en un context on la pressió sobre el mercat residencial és extrema. L'Institut Nacional de l'Habitatge (INH) ha hagut de filtrar les propostes per garantir que els pisos puguin ser assignats a famílies amb necessitat real i no només a qui tingui capacitat econòmica.

Un parc públic en risc d'encallament?

L'edifici Font de Ferro, un antic hotel reconvertit, va entrar al parc públic el maig passat amb la intenció inicial de posar catorze pisos a lloguer. La primera crida no va arribar a cobrir tots els espais i deu unitats van tornar a oferir-se en aquesta segona fase.

El termini finalitzava el dia 22 d'octubre. De les tretze famílies que inicialment semblaven aptes, només nou es van presentar. D'aquest grup reduït, la revisió ha deixat passar exactament sis unitats familiars. Això significa que hi haurà pisos buits si no s'actua ràpid amb mecanismes alternatius.

> «El procediment preveu mecanismes per assignar els habitatges que no s'hagin cobert amb les candidatures presentades.»

Per què tan pocs accedeixen?

Les barreres són clares i rigoroses. Segons el reglament, cal estar al Registre de Sol·licitants del INH, destinar màxim un 30% dels ingressos a lloguer i superar els llindars econòmics mínims.

Els darrers balanços mostren que fins al 30 de juny només el 32% de les sol·licituds obtingué resolució favorable, mentre un 48% va ser denegat. Les causes són habituals: ingressos massa baixos per a la zona o residència insuficient.

Tot i que el Govern va modificar els criteris al juny del 2026 per ajudar col·lectius vulnerables, la realitat de Sant Julià demostra que l'oferta no sempre coincideix amb la demanda qualificada. El pis adaptat ja s'ha adjudicat a una família concreta, però el sorteig davant notari encara ha d'esdevenir.

Conseqüències per al model públic

Aquest cas posa sobre la taula un debat inevitable: només construir més pisos no serveix si les condicions d'accés són tan restrictives que es converteixen en una barrera insalvable. L'administració ha de garantir que els recursos escassos del país s'utilitzin per a qui realment necessita protecció, evitant que el parc públic quedi estancat o subutilitzat.