Contractar treballadors directament des d'Amèrica Llatina és un repte que Andorra encara no ha superat
La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha reconegut públicament durant una compareixença al Consell General la realitat incòmoda: només s'han presentat 10 peticions per omplir unes 450 places previstes en el nou sistema de contractació d'origen. Tot i que l'exècutiu evita parlar de fracàs, els números parlen clarament d'un desinterès empresarial massiu.
Un model protegit que ningú vol utilitzar
El govern ha dissenyat un marc legal específic per facilitar la immigració laboral directa. Les empreses s'han compromès a garantir l'allotjament dels treballadors i assumir el cost de la meitat del bitllet de tornada al seu país d'origen. Aquestes condicions, encara que semblen favorables en teoria, suposen un càrrec econòmic i logístic addicional per als empresaris.
> «Es tracta d'una modalitat nova», ha explicat Ester Molné, tot i considerar prematur declarar el sistema inoperatiu. Segons la ministra, l'arribada massiva de treballadors de temporada sol produir-se al novembre.
No obstant això, a mesura que s'acosta l'inici de la temporada d'hivern, les empreses continuen mostrant reticències greus. La manca crítica d'habitatge a Andorra es converteix en un obstacle insalvable per implementar aquest pla.
Denúncies sobre barreres invisibles al trànsit
La situació s'agreuja amb les alertes de l'associació Argentinos en Andorra, que ha denunciat casos concrets on treballadors sud-americans han trobat problemes per accedir a l'espai Schengen i arribar fins al Principat. Aquestes dificultats suggereixen un bloqueig administratiu o logístic no oficialitzat.
Susanna Vela, presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, ha traslladat aquestes preocupacions directament al Govern, demanant explicacions sobre les barreres que podrien estar implicant l'entrada de mà d'obra estrangera. La ministra Molné ha assegurat no haver pogut constatar una problemàtica generalitzada objectivament.
Malgrat els contactes amb la Cambra de Comerç i la Confederació Empresarial Andorrana, el Govern no disposa de dades concretes sobre el nombre real d'afectats ni les raons legals per a les possibles denegacions. Davant l'absència de proves contundents, no es preveu ampliar els supòsits que permeten expedir cartes d'invitació fora del context de reagrupament familiar.
Neguen falsificacions i mantenen el status quo
La consellera socialdemòcrata Laia Moliné ha plantejat la possibilitat de falsificacions de certificats com una amenaça latent. Ester Molné, però, s'ha mostrat ferma en negar tenir constància d'aquestes pràctiques il·legals.
El Govern manté que no hi ha elements suficients per justificar un canvi immediat en la política migratòria, tot i les crítiques creixents sobre l'incompliment dels objectius de mà d'obra. La ministra s'ha reservat el dret a estudiar noves mesures només si es demostra l'existència de problemes reals de trànsit que impedeixin la mobilitat laboral.
La realitat és que, malgrat les intencions declarades, Andorra continua patint una escassetat greu de personal mentre el sistema de contractació en origen roman estanc.