Nathalie Launay: quan la ciència i l'art es troben per fer visible l'invisible

Nathalie Launay, biòloga molecular, cel·lular i artista resident a Andorra, ha estat guardonada recentment amb el premi de creadors del concurs organitzat per La Xarranca. El seu treball, titulat 'RED', no és només una peça estètica: és un pont tangible entre la investigació científica més rigorosa i l'experiència poètica.

L'obra es basa en el codi genètic del gen OPN1LW, essencial per a la percepció dels colors vermells. A través d'aquest mecanisme biològic, Launay recrea com funciona realment el sistema de visió del cervell humà.

> "Uso la seqüència del gen OPN1LW, essencial en la percepció dels colors vermells, per recrear el sistema de visió del cervell. És un bucle conceptual, l'espectador observa en l'obra el codi biològic que li està permetent veure la peça."

La realització física s'emmarca en una placa de policarbonat, material que evoca directament les taules dels laboratoris d'anàlisi. Aquesta elecció no és casual: permet pintar la seqüència de l'ADN i jugar amb els efectes lumínics, fent que l'experiència visual canviï segons la posició des on s'observa.

De malalties rares a reflexions existencials

La trajectòria d'aquesta investigadora ha estat marcada per el seu compromís amb el projecte ClinicalPrior, dedicat a identificar i estudiar malalties neurològiques rares sense diagnosticar. Va treballar al Centre d'Investigació Ibidell en tasques clau: aïllament de gens associats a patologies i cerca de possibles vies terapèutiques.

El seu impacte personal va créixer quan la seva feina científica es va traduir en ajuda directa per a famílies. En un cas concret, l'equip d'Ibidell va identificar una malaltia en el germà d'un jove que havia mort i va permetre diagnosticar dos casos addicionals: una nena a Espanya i una altra a Suècia.

> "He vist casos durs, una família, per exemple, va perdre tres dels quatre fills... Posar nom a una malaltia permet avançar."

Tot i que encara no existeix un tractament curatiu per aquestes patologies específiques, el diagnòstic ha obert la porta al suport social i a les ajudes necessàries.

L'art com espai de humanització científica

Per Launay, l'objectiu d'aquesta fusió és evitar que l'enlluernament tecnològic deshumanitzi el coneixement. En un món saturat de xifres i estadístiques complexes, l'art ofereix un espai on les dades adquireixen dimensió sensible.

> "La ciència, com l'art, busca fer visible l'invisible... mai podrem veure el món exactament com és, sinó tal com la nostra biologia i subjectivitat ens permet."

Aquesta obra guanyadora del premi de La Xarranca confirma que el llenguatge artístic pot comunicar efectes ideals conceptes científics complexos sense perdre rigor ni profunditat.