Mort violenta, reforma penal i absència d'una unitat judicial
El passat 28 d'octubre, Andorra va viure un dia marcat per esdeveniments que posen en dubte la eficàcia dels seus sistemes de protecció. La víctima era una dona de 51 anys assassinada a la carretera de la Comella.
Aquell mateix dia, el Govern presentava un projecte de llei amb l'objectiu d'eliminar el càstig penal per a les dones que avorten voluntàriament segons l'article 117 del Codi Penal. Lendemà, el Consell General acollia una conferència sobre la situació jurídica de la dona presidida pel magistrat constitucional Joan Manel Abril Campoy.
Aquesta coincidència temporal entre un crim horripilant i grans decisions legals genera interrogants urgents: si els instruments existents no funcionen, quins mecanismes garanteixen realment la seguretat?
La víctima mereix més que ser una dada estadística
La Policia va detenir un home de 34 anys després d'admetre públicament haver apunyalat la seva parella. L'enquesta judicial continua per determinar les responsabilitats penals.
No obstant això, els fets demostren deficiències en la prevenció. Segons explicacions de les responsables d'Igualtat i Interior, la víctima havia declinat l'atenció dels serveis especialitzats sense denúncies prèvies conegudes per aquests moments. A més, el presumpte agressor participava des del 2025 en un programa de relacions no violentes adreçat a potencials ofensors.
> Que una víctima rebutgi ajuda no elimina la responsabilitat pública d'analitzar els riscos i els límits dels dispositius disponibles. Que un presumpte agressor participi en un programa no prova que aquest fracassés ni que el crim fos evitable.
Això obliga a preguntar qui supervisa els resultats, quins indicadors s'utilitzen per detectar amenaces i com circula la informació entre serveis socials, policia i tribunals. Andorra encara no disposa d'una Batllia especialitzada en violència masclista, una unitat que Stop Violències demana des de 2014.
El Conveni d'Istanbul exigeix més que protocols paper
La ministra Ester Molné ha defensat la formació dels professionals i els protocols existents, sense tancar la porta a estudiar l'especialització. Tanmateix, un protocol ben redactat pot perdre eficàcia si es reparteix entre procediments civils, penals i de família.
El Conveni d'Istanbul exigeix que el risc de violència es prengui seriosament i que les ordres de protecció siguin efectives. L'informe del GREVIO sobre Andorra del 2025 subratlla la necessitat de valorar rigorosament si la violència tendeix a repetir-se contra la mare.
> El mateix informe reclama una valoració rigorosa del perill que la violència es repeteixi contra la mare. Aquest és el debat que hauria de marcar l'agenda judicial, no l'autocomplaença.
Un cas delicat: els infants en conflictes familiars
Quan la violència entra a una família, les causes judicials sovint fragmenten la resposta: investigació penal, disputa sobre guarda i decisions urgents sobre visites. La protecció dels menors no pot dependre d'una cursa burocràtica fins que hi hagi sentències fermes.
Es recorda aquí la sentència 35/2014 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on es va mantenir una custòdia compartida malgrat al·legacions de violència i l'existència d'una ordre de protecció caducada. Aquest cas permet discutir críticament la força que s'atorga als indicis de violència quan no hi ha condemna penal ferma.
La despenalització: un canvi amb límits reals
El projecte de llei per reformar l'article 117 del Codi Penal busca preservar l'equilibri institucional del Coprincipat. No obstant això, deixar de perseguir la dona no equival a garantir una interrupció voluntària de l'embaràs accessible i segura si es mantenen obstacles penals per als professionals.
Els drets reproductius no es mesuren pel nombre de conferències ni pels minuts de silenci. Es valoren quan una demana d'ajuda s'escolta, quan un infant rep protecció immediata i quan l'Estat escull revisar el que no funciona en lloc de defensar la seva aparença.
Andorra ha parlat prou sobre la dignitat de les dones. Ara toca demostrar amb una justícia preparada que aquesta dignitat és innegociable.