Un llegat hotelero i institucional que deixa un buit a Andorra
La mort ha arribat aquest divendres als 84 anys per a Jaume Tàpies Travé, figura central en la història de l'hostaleria catalana. L'esdeveniment s'ha produït al seu domicili, situat dins del terme municipal de la Seu d'Urgell.
La seva trajectòria va començar a prendre forma el 1969, quan Tàpies va decidir adquirir l'antiga fortalesa de Castellciutat. L'edifici medieval es trobava en un estat de deteriorament sever, però ell veié oportunitat on altres només van veure ruïnes. Va apostar per una recuperació que transformaria aquell espai militar oblidat en un projecte amb vocació turística.
> "Lluny de descartar-ne la recuperació, Tàpies va decidir convertir aquell espai històric en un projecte hoteler amb vocació de futur."
Després d'anys de feina i construcció, l'establiment obrí les portes el 1973 com a Castell Motel. El negoci no es va aturar aquí; evolucionà fins a convertir-se en l'Hotel El Castell de Ciutat, guanyant prestigi internacional. Avui dia forma part de la xarxa prestigiosa Relais & Châteaux, especialitzada en establiments d'alta gamma.
El llegat del fundador no es limita només al pedra i el maó, sinó que també s'estén a les generacions següents. El seu fill, Jaume Tàpies Ibern, va assumir una projecció internacional destacada dins del sector. Entre els anys 2005 i 2013, ell mateix presidí la federació global de Relais & Châteaux.
La trajectòria familiar ha estat reconeguda institucionalment: el 2008, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Medalla d'Honor del Turisme. Actualment, Tàpies Travé exercia com a cònsol honorari del Perú al Principat d'Andorra.
La cerimònia de comiat se celebrarà aquest dissabte 21 de novembre a les onze del matí dins la Catedral de Santa Maria d'Urgell. La seva vida i obra han deixat una marca indeleble en el paisatge econòmic i cultural dels Pirineus.
Context local i institucional
Aquesta notícia és rellevant per als municipis com la Seu d'Urgell, ja que Tàpies Travé va ser un motor de desenvolupament turístic a les Terres de l'Església. La seva figura connecta directament amb el patrimoni arquitectònic i la identitat econòmica del país veí.
La continuïtat familiar assegura que el projecte no s'aturi, però sí que es tanca un capítol important per a les institucions andorranes que han comptat amb ell com a cònsol honorari. El seu pas pels càrrecs internacionals i la seva vinculació amb Andorra demostren el paper de connecte cultural entre Catalunya, Perú i Europa.