La mort d'una veu literària que va marcar el paisatge cultural andorrà

Pilar Burgués, escriptora nascuda a Escaldes-Engordany i figura destacada del panorama intel·lectual local, ha deixat aquest món dissabte passat. Els seus restes reposaran al tanatori d'aquest diumenge matí, mentre que el seu funeral se celebrarà la tarda en Andorra la Vella.

La seva trajectòria professional va estar marcada per una dedicació exemplar a les lletres i els arxius. Va estudiar Geografia i Història a la Universitat de Saragossa i, des del 1983 fins al 2012, va treballar a la Biblioteca Nacional, on el 1996 esdevingué responsable del fons bibliogràfic ubicat llavors a la Casa Bauró.

> «Escriure per mi és com un entreteniment»

Aquesta frase resumeix una actitud que va permetre-li transformar les seves vivències més íntimes en literatura. El 2012, amb el seu primer recull de relats publicat a la revista *Portella*, va iniciar una carrera literària que no s'aturaria mai.

Una obra marcada per la memòria i l'autobiografia

El seu debut editorial arribava amb «Flaixos de llum blanca» (2015), un recull de 34 microrelats il·lustrats per Berta Oromí. En aquesta obra, Burgués no va tenir por d'explicar la seva realitat: les seves batalles amb la diabetis que li van provocar amputacions als peus el 2005 i un doble trasplantament de pàncrees i ronyó anys després. Va ser la primera persona a Andorra en sotmetre's a aquest procediment tan complex.

Posteriorment, amb «Vacances de Xics» (2018), va tornar als seus orígens infantils per explicar una infància plena d'humor i descobriments. En aquesta ocasió, les il·lustracions van ser obra del dibuixant Sergi Mas.

L'any passat va publicar «Ametlles torrades», un recull dels seus articles per a aquest diari amb una periodicitat bimensual. Aquesta col·lecció mostra la seva capacitat per teixir narratives que connecten personatges i temàtiques diferents, mantenint sempre el fil conductor de la memòria personal.

Una família lligada al servei públic a Andorra

Pilar Burgués no només va ser una escriptora reconeguda sinó també part d'una saga familiar emblemática per a Escaldes-Engordany. El seu pare, el doctor Lluís Burgués, i la seva mare, Carmen Montserrat, van arribar des de la comarca del Matarranya cridats pels ciutadans locals, entre ells el Dot Martí i Joan Escalé, per atendre les necessitats mèdiques d'una població que patia la manca de metges generals.

La seva infància va transcórrer a prop de la plaça Santa Anna, on jugava amb amics mentre el seu pare exercia com a consultori. La família havia fugit dels horrores de la guerra civil espanyola, en què el seu avi patí l'afusellament i ella va quedar òrfena molt jove.

Durant els seus estudis a Saragossa, també va participar en excavacions arqueològiques al jaciment de Sant Vicenç d'Enclar amb equips dirigits per Xavier Llovera i Jordi Guillamet. La seva vida ha estat un exemple constant de resiliència davant la malaltia i el dolor.

Casada amb l'escriptor Joan Peruga, va deixar una llegat que trascendeix les pàgines dels seus llibres per tocar directament la memòria col·lectiva d'Andorra. La seva obra continua sent un referent per a lectors i amants de la literatura local.