Un metge és condemnat civilment després de deixar perdre un peu

El Tribunal de Batlles d'Andorra ha dictat una sentència clarament crítica contra un especialista en angiologia i cirurgia vascular. El professional, vinculat a la pràctica privada però amb activitat habitual al país, va ser condemnat per responsabilitat civil arran dels fets ocorreguts el 2019.

La decisió judicial obliga l'angióleg a indemnitzar un pacient de 66 anys amb una quantia total de 100.745,46 euros. La causa d'aquesta condemna rau en una greu negligència durant el seguiment postoperatori que va derivar en la segona amputació del peu dret del malalt.

> "Les proves pericials i testifical permeten concloure que el defenent va infravalorar els signes d'isquèmia, necrosi i infecció, que va demorar la decisió terapèutica"

La sentència emesa l'10 de novembre de 2026 confirma que les accions del metge no s'ajustaven a la *lex artis* mèdica. Els experts judicials van assenyalar que el facultatiu va ignorar signes d'alerta evidents com una infecció bacteriana, demorant indegudament l'inici de l'antibiòtic fins al 16 de maig i realitzant un cultiu només després de la primera amputació.

Una cadena d'errors que va costar mig peu més

El cas es remunta a febrer del 2019, quan el pacient, amb diabetis mellitus tipus 2 i ronyó trasplantat, va acudir al Hospital Nostra Senyora de Meritxell (HNSM) per una vermellor en un dit. Tot i que la primera intervenció de revascularització del 20 de febrer es considera correcta pel tribunal, el problema sorgí durant l'evolució posterior.

La fragilitat clínica del pacient requeria un "especial deure de precaució", segons els batlles. No obstant això, la gestió va ser deficient:

- El dit presentava aspecte ennegrit i sortida de líquid purulent el 5 de març, però el metge es limità a respondre per missatge que "té bona pinta".

- Es recomanà al pacient mantenir el peu elevat, una indicació contraproduent en cas d'isquèmia que empitjorava la causa principal.

La primera amputació parcial (transfalàngica) no es va dur a terme fins al 19 de juny, més de quatre mesos després dels primers símptomes greus. Fins i tot en aquesta fase, el doctor optà per una "conducta expectant" malgrat la necrosi irreversible.

La família hagué de buscar una segona opinió al centre mèdic Teknon de Barcelona l'1 de juliol, on es va programar d'urgència una amputació transmetatarsiana (de tot el peu) per al 5 de juliol. Aquest contrast evidencia que la urgència no havia estat percebuda pel cirurgià vascular andorrà.

La quantia i les implicacions legals

La condemna econòmica desglossa els següents conceptes:

- 36.000 euros per incapacitat parcial permanent.

- 20.000 euros pel patiment físic (*pretium doloris*).

- 6.000 euros pels perjudicis estètic i de lleure (després d'afegir 3.000 més per aquest concepte en la sentència completa).

A aquests importes s'hi sumen les despeses mèdiques no cobertes pel sistema públic: 35.124,37 euros abonats directament a la clínica Teknon de Barcelona i uns 3.621,09 euros en allotjament per als familiars.

La sentència deixa fora del procés l'asseguradora del SAAS i del Col·legi de Metges d'Andorra, ja que el metge operava amb un contracte per compte propí. La seva responsabilitat civil estava coberta només per una pòlissa del Col·legi de Barcelona, la qual cosa implica que l'especialista haurà d'assumir personalment tant la indemnització com les costes processals i els informes pericials generats durant el litigi. La Batllia considera prevalent el dret a la defensa en aquest cas concret, avalant la cessió de dades personals necessària per al peritatge.