Més de cent casos d'ictus detectats fins ara aquest any

Andorra ha registrat ja 87 persones afectades per un ictus durant l'any 2026, segons les últimes xifres del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS). Tot i que la taxa de mortalitat és una de les més baixes del món, amb només 18 defuncions per cada 100.000 habitants, el nombre de pacients que pateixen aquesta patologia cerebral supera els cent en tot l'any.

Coincidint amb el Dia Mundial de l'Ictus, la doctora Ivette Ruiz, cap del servei d'urgències, ha recordat la importància crítica de reconèixer els signes d'alerta immediats. La seva missió és clara: actuar ràpidament pot marcar la diferència entre la vida i la mort.

> "Actuar ràpidament pot marcar la diferència"

Quins són els símptomes a vigilar?

La doctora Ruiz demana a la població que apliqui la regla Ràpid: si una persona desvia la boca en somriure, té dificultats per aixecar amb igualtat els dos braços o presenta pèrdua sobtada de força i parllant confús, s'ha de sospitar d'un ictus. En aquests casos, el primer pas és avisar immediatament al servei urgent mèdic.

El dispositiu assistencial actua segons la gravetat del pacient per garantir una atenció sense demora i segura. Un cop arribats a l'Hospital de Meritxell, es realitza un TAC per determinar si el cas és isquèmic o hemorràgic.

Dades clau sobre la malaltia cerebrovascular

Segons les dades del quadre de comandament del ministeri de Salut:

* Al Principat moren aproximadament entre 15 i 20 persones l'any per malalties cerebrovasculars, que engloben majoritàriament els ictus.

* La patologia afecta més a les dones (60%) que als homes (40%).

* Andorra figura com un dels països amb la taxa de mortalitat més baixa del rànquing de l'Institut de Dades d'Avaluació per la Salut, amb seu als Estats Units.

L'ictus isquèmic és el majoritari, representant gairebé el 85% dels casos detectats. Per contra, els ictus hemorràgics són menys freqüents però més agressius. En situacions crítiques que requereixen tractaments especialitzats no disponibles localment, s'organitza un trasllat a hospitals de referència com el de Barcelona.

La recuperació és igual d'important

Més enllà del moment agut i l'estabilització clínica al SUM o a l'hospital, inicia-se un procés complex de rehabilitació. Professionals de diverses branques intervenen per afavorir la reincorporació progressiva del pacient a la vida quotidiana.

La doctora Ruiz subratlla que el tractament no s'acaba amb l'estabilització inicial:

> "La rapidesa inicial és essencial per reduir el dany, igualment que la recuperació posterior"

Aquesta frase resumeix el repte sanitari: minimitzar les conseqüències del cop cerebral i treballar intensament en la reinserció social i familiar dels afectats.