Andorra avança en la implementació de la Llei d'Economia Circular

La directora del Ministeri de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sílvia Ferrer, ha confirmat que s'acosten dos reglaments clau per desplegar les normes aprovades el 2022. Aquests textos regularan l'ús mínim de materials reciclats a la construcció i establiran els requisits del distintiu oficial d'economia circular.

Construcció: fi de residu i percentatges garantits

Un dels reptes principals és definir com es considera un material "residu" quan ja s'ha reciclat o valoritzat. Sílvia Ferrer ha explicat que, segons la llei, una matèria primera pot provenir directament d'aquests processos si s'han recollit de manera selectiva.

> «Quan un residu s'ha recollit de manera selectiva, ha passat un procés de reciclatge o de valorització, pot esdevenir una matèria primera directament»

La normativa buscarà que les terres i pedres tractades puguin utilitzar-se com a material constructiu. No obstant això, hi ha un obstacle jurídic: la declaració de fi de residu només és vàlida dins del territori on es produeix l'activitat. A Andorra ja s'està fent servir aquest tipus de materials localment, però si els àrids s'exporten per a ús fora del país, la normativa europea actual dificulta aquesta declaració.

Pel que fa al distintiu d'economia circular, es basarà en un índex específic dissenyat pel sector serveis. Mentre que altres països tenen barems lligats principalment a la producció industrial, Andorra necessita una mesura adaptada a la seva realitat econòmica.

> «No hi havia una línia base per comparar i poder fer l'evolució»

Aquesta metodologia es va licitar el passat any amb la col·laboració de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis. L'objectiu és que al 2035 un 25% del teixit empresarial andorrà sigui circular.

Responsabilitat ampliada: complexitat en una petita economia

La llei també introdueix el principi de responsabilitat ampliada del productor, obligant els fabricants a assumir costos al final de la vida útil dels seus productes. Sistemes com Ecoembes o Citeo funcionen bé a Espanya i França.

A Andorra, l'entitat és importadora més que no pas productora. Això genera dubtes sobre qui hauria de pagar per gestionar els residus: el fabricant original o la distribució local? La traçabilitat dels productes importa és una barrera tècnica important.

> «És complex, no és impossible, però ja vam treure un concurs l'any passat per analitzar-ho»

Controls a restauració i gestió de residus

Les obligacions derivades de la llei també afecten al sector hostaleria. Des del 2008, els establiments tenen consideració de productors singulars i han d'implementar la recollida selectiva.

Entre el 2023 i el 2024 es van dur a terme 303 controls en restaurants. Tot i que no s'imposà cap sanció, l'operació va servir per conscienciar els negocis sobre la necessitat de facilitar aigua de l'aixeta als clients i permetre endur-se aliments sobrants.

Actualment es treballa intensament amb tallers mecànics perquè gestionin correctament els seus residus, especialment els olis minerals. Paral·lelament s'han fet campanyes periòdiques que han permès augmentar el percentatge de recollida selectiva en aquests sectors.

Objectius clau fins al 2035

La política d'economia circular estableix fiters concrets per als propers anys:

- Augmentar la preparació per a reutilització i reciclatge dels residus fins al 65% el 2035.

- Reduir la generació de residus urbans un 15% l'any 2030 respecte al 2010.

- Mantenir el consum d'aigua per sota dels 150 litres per persona i dia.

Sílvia Ferrer ha remarcat que cada vegada hi ha una sensibilització més gran en la societat andorrana davant les qüestions ambientals, un canvi cultural necessari per assolir aquests objectius. La llei no només busca regulacions estrictes sinó també educar i crear consciència entre ciutadans i empreses.