Marta Guinau posa el dit al plet: la construcció als Pirineus augmenta la perillositat
Ja s'han iniciat els divuitens debats de recerca organitzats per la Societat Andorrana de Ciències (SAC), en col·laboració amb Andorra Recerca i Innovació i el departament de Recerca del ministeri d'Educació. L'esdeveniment, que es desenvolupa avui mateix a l'edifici de Set Parroquies, comença amb la ponència de Marta Guinau.
Guinau, professora de Geologia de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i coordinadora del grup de recerca Risknat, ha anunciat una realitat dura per al nostre país. "El Pirineu i Andorra és un indret amb un gran índex de patir riscos naturals", va afirmar abans d'inaugurar les seves conclusions.
La investigadora no amaga la seva preocupació pel model urbanístic actual: "Andorra, com a país de muntanya, i com les zones de muntanya, de per sí tenen unes característiques d'orografia, de la morfologia del terreny que són propenses a que esdevinguin processos altament energètics". Aquests fenòmens naturals, segons Guinau, posseeixen una alta capacitat d'impacte.
> "L'ocupació en zones de muntanya representarà un risc", va avisar Guinau amb claredat durant la seva intervenció.
La coordinadora del grup Risknat explica que aquesta ocupació humana transforma el paisatge i augmenta la vulnerabilitat. L'observatori de riscos naturals d'Andorra Recerca i Innovació (AR+I), dirigit per Laura Trapero, treballa des de fa anys "per caracteritzar i identificar quins són els perills que tenim al nostre territori i poder respondre a la realitat de cada un d'ells".
Els experts adverteixen que aquests fenòmens podrien agreujar-se amb el canvi climàtic, tornant-se més violents. "La preparació està vinculada a molts aspectes i un és la perillositat", detalla Trapero. Cal conèixer el fenomen, saber millor com s'identifiquen o si augmenta la seva freqüència.
Àngels Mach, presidenta de la SAC, va justificar l'elegit del tema després que fa dos anys es parlés d'aigua. "Cada vegada hi ha més població al país, cada cop hi ha més construcció i on abans hi havia prats, si s'inundaven o queia una pedra no passava res", va raonar Mach.
Ara la situació és crítica: ara hi ha danys econòmics. L'objectiu principal és prevenir al màxim què no hi hagi danys personals. Andorra ja té un historial de catàstrofes, com els aiguats del 1982 o l'allau d'Arinsal el 1996.
Aquests debats serveixen per analitzar mesures preventives i assegurar que si es produeix una emergència, la societat estigui a punt. La recerca científica és clau per entendre com adaptar-nos als reptes del futur sense sacrificar seguretat.