Porta oberta al moviment de famílies dins del parc públic
La directora de l'Institut de l'Habitatge, Marta Alberch, ha reconegut que s'està valorant la possibilitat d'autoritzar trasllats dins del propi parc públic quan es produeixin canvis en la composició familiar dels adjudicataris. Aquesta mesura encara no és imminent, però ja hi ha hagut casos on parelles han informat de viure juntes mentre ocupaven un pis d'una habitació.
> "D'aquí a dos anys ens diguin que tenen un nen, i llavors sí que dius que en un pis d'una habitació esteu una mica estrets", ha explicat Alberch. Segons la responsable de l'ens, actualment no hi ha necessitat urgent de reglamentar aquestes rotacions, ja que el creixement del parc públic és ràpid i es preveu arribi al sàturu per al 2028.
El cost econòmic dels canvis
Tota operació de trasllat suposa una despesa addicional. Alberch alerta que cada moviment implica un cost tant per a l'administració com per als usuaris: temps, possibles obres de pintura i la pèrdua d'un mes o dos en el pagament del lloguer mentre es fa efectiva la mudança.
Si els veïns no poden realitzar ells mateixos el trasllat, hauran de contractar empreses externes que incrementaran les despeses familiars. Per això, tot ha d'estudiar-se amb "cura" per evitar càrregues innecessàries.
Una fórmula flexible per a Andorra
Actualment, el parc públic andorrà s'ha basat en vincular la tipologia de família al pis assignat i limitar el lloguer al 30% dels ingressos del sol·licitant. No obstant això, es debat si permetre accés a pisos més grans (de dues o tres habitacions) per a persones soles sense aplicar aquest percentatge fix.
Aquesta opció podria evitar futures mudances forçoses i optimitzar l'ús de les vivendes disponibles en el parc públic, adaptant-se millor a la realitat demogràfica del país.