La ministra Conxita Marsol assegura que les noves normes garanteixen renovacions de lloguer sense accions addicionals

La crisi de l'habitatge segueix essent un tema central a Andorra, on el debat entre governants i oposició s'intensifica arran d'una interpretació judicial clau. Ahir, la ministra d'Habitatge, Conxita Marsol, va defensar que les pròrrogues dels contractes de lloguer seran automàtiques amb la nova llei de descongelació.

En resposta al conseller socialdemòcrata Pere Baró, qui havia plantejat dubtes sobre la necessitat d'una comunicació explícita per part dels arrendataris, Marsol va assegurar que els juristes del Govern han revisat el text i consideren que deixa clar que els contractes es prorroguen per llei. Això significaria que no caldria manifestar expressament la voluntat de renovar-los.

Una sentència canvia les regles del joc?

El debat va sorgir arran d'una sentència del Tribunal Superior que exigeix als arrendataris haver comunicat la voluntat de renovar per beneficiar-se de les pròrrogues de la Llei 24/2023. Aquesta decisió judicial ha posat en zebra una qüestió fonamental: si l'administració o els particulars han d'iniciar un procés actiu per mantenir el contracte.

Marsol va reconèixer que el Govern ha localitzat una segona resolució en la mateixa línia, però va descartar inicialment modificar la normativa abans del seu venciment al desembre. Va deixar clar qualsevol canvi legislatiu no tindria efectes retroactius.

Crítiques i reconeixements de limitacions

Baró va advertir que aquesta interpretació judicial pot perjudicar les famílies i va retreure a l'executiu que es limiti a oferir els ajuts existents. «Alguna cosa més cal fer», va reclamar, tot qüestionant que la resposta sigui derivar els afectats als serveis d'assistència.

Per la seva banda, Marsol va admetre amb certa cautela que «potser no vam fer prou bé les coses» en l'elaboració de la llei, aprovada per unanimitat. No obstant això, va insistir fermament que el Govern no pot qüestionar les decisions judicials.

Va assegurar que encara no han rebut cap cas particular i va convidar els afectats a acudir al ministeri o a l'Institut Nacional de l'Habitatge. «Jo penso que no cal modificar-la, però si es veu la necessitat, en podem parlar», va afirmar, deixant oberta la porta teòrica a introduir-hi canvis futurs.

Aquesta situació reflecteix les tensions inherents al sistema d'habitatge a Andorra, on cada sentència i declaració pública pot alterar el panorama per als milers de famílies que dependrien del lloguer.