El ministre Lladós assegura que els assalariats no han patit increment de la pressió fiscal

Durant una compareixença davant la comissió de Finances del Consell General, el president suplent del grup socialdemòcrata al Govern d'Andorra ha presentat els detalls dels comptes per a l'exercici 2027. En aquesta roda de premsa posterior a la sessió, Lladós ha mantingut que el deute públic es troba controlat malgrat haver impulsat inversions rellevants com les desviacions de la Massana i Sant Julià.

> "Si vostè és un assalariat que no especula amb immobles i no és resident passiu, no li hem apujat els impostos", ha afirmat el ministre davant els consellers.

No obstant això, aquesta declaració s'ha trobat enfrontada a una crítica directa per part de Pere Baró. El polític encampadà ha posat en relleu que la pressió fiscal real sí que ha augmentat i li ha demanat com és possible aquest escenari.

> "La pressió fiscal ha pujat" i, segons el càlcul del què recaptem comparant-lo amb el PIB, "això ha pujat unes dècimes", ha reconegut Lladós davant la pregunta de Baró. Per explicar aquest increment aparentment contradictori amb les seves declaracions anteriors sobre no apujar impostos al treballador, el ministre ha situat la responsabilitat en altres factors: l'impost a la inversió estrangera, els canvis del tipus als passius i residents passius.

Context econòmic i imatge internacional

La gestió financera d'Andorra s'està traduint actualment en una bona reputació als mercats internacionals. Lladós ha animat a llegir informes independents de tercers, agències de ràting o el FMI per comprovar la solidesa del país.

> "Tenim un marc fiscal i legal molt estable, molt més que d'altres països", ha apuntat. Aquesta estabilitat s'uneix al creixement econòmic i a una diversificació progressiva de l'economia andorrana.

Els resultats en el cost del finançament són evidents: si el 2022 Andorra es demanava 115 punts bàsics per la prima de risc, ara aquesta xifra s'ha baixat a només 32 punts. Això situa al país per sota de moltes nacions europees i a nivell d'Espanya o França.

La qüestió del repartiment de la riquesa

Malgrat les xifres positives en matèria financera, hi ha una tensió social visible. Durant la compareixença, el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, ha criticat que l'increment del producte interior brut dels darrers anys no s'ha traslladat directament a un augment de la riquesa per càpita.

Lladós ha defensat que una raó clau d'aquesta situació és l'elevada taxa de creixement de població, el qual dificulta la distribució equitativa dels guanys econòmics entre els ciutadans. Aquest debat reflecteix les tensions entre la sostenibilitat fiscal i la percepció del benestar social a Andorra.